24 de gener del 2009

Per fi alguna cosa interessant al PP!

Doncs no em refereixo al cas 'Watergate' de la Puerta del Sol, que té tela. Perquè per ara el que s'ha destapat és el que tots ens temíem: que es fa de tot per mantenir -i augmentar- el poder i sobretot usar els fons públics (pagats per tots els madrilenys en aquest cas) per xafardejar el que fa la competència. Quan s'aclareixi alguna cosa més, si mai s'aclareix, caldrà comentar-ho.

El que m'ha agradat és la fotografia impressionant de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaria.

En el panorama actual el “look” dels polítics no m'atrau gaire: el Zapatero perd el carisma perquè ja estic fart de que em prengui el pèl, Rajoy no l'ha perdut perquè encara no l'ha trobat, Mas no el pot explotar perquè cada vegada pinta menys a Catalunya i Espanya i en Montilla... només resulta interessant quan té forma de Sergi Mas.

En fi, almenys la Soraya transmet unes quantes feromones. Potser si fessin servir la foto a la propera campanya de les generals acabaria votant al PP i tot... mmmm! Bé no, però milloraria el paisatge urbà.

(En resum, que volia penjar la foto.)

Apa, siau.


(Fotografia publicada al "Magazine" de "El Mundo" el 18/01/2009).

26 de desembre del 2008

Bon Nadal


Hola, encara que el blog ha estat abandonat per motius aliens a la voluntat de l'autor, penjo la felicitació d'aquest any.

Bones festes a tothom!

Joan

18 de juliol del 2008

Rèquiem pel Matí de Catalunya Ràdio

Fa un temps que el nostre país està perdent els elements que el feien fort i envejable arreu, com el prestigi econòmic i polític o la qualitat de vida. Em sembla clar que aquests elements que ens caracteritzaven s’estan deteriorant des de que una associació de trepes autoanomenats d’esquerres es van aliar per prendre el poder. Legítimament, cal dir-ho; no sóc com d’altres que no entenen la aritmètica electoral i parlamentària.

Ara resulta que també cau la llibertat d’expressió al mateix temps que l’orgull que molts teníem per uns mitjans públics de comunicació que eren exemple de pluralitat i rigor. Per fi els que es queixaven de la “crosta nacionalista" han aconseguit fer renunciar a Antoni Bassas, un perillós radical. Les últimes explicacions d’aquest afamat periodista em convencen de les motivacions purament polítiques de la seva defenestració, o diguem-ne la subtil manera de posar-lo entre l’espasa i la paret.

Podeu sentir la despedida d'Antoni Bassas en el següent fitxer:

-"El Matí de Catalunya Ràdio", Catalunya Ràdio, 18/07/2008-

Si el programa líder en audiència a Catalunya i paradigma de la ràdio de qualitat (rigorosa, divulgativa, plural, amena, cultural...) se sacrifica perquè disgusta a alguns elements del govern, ja estem caient en un pou negre, molt negre.

Mentre fa anys em considerava d’esquerres, ja fa temps que l’esquerra catalana ha fet tot el possible perquè no m’hi senti gens identificat. Accions com aquesta censura, només em fa pensar en les activitats més rebutjables del totalitarisme d’esquerres -que encara que romàntic, verd i tot el que es vulgui no deixa de ser igualment vomitiu que el feixista-: el control de la informació.

És veritat que la dreta també ha volgut manipular els mitjans -només cal recordar la TVE del PP- però el que m’enerva de l’esquerra és que presumeixi de garant de la llibertat i la democràcia en aquests àmbits. I parlant a nivell espanyol estaria d’acord en que el programa "59 Segons" de TVE és un exemple de pluralitat, però les prebendes a Cuatro, La Sexta i Mediapro són una descarada articulació d’un poder mediàtic desmesurat.

En fi, estimat Bassas, que tinguis molta sort i tant de bo et pugui escoltar/veure/llegir en el mitjà que creguis convenient.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari AVUI (20/07/2008):
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0720/080720diari004.pdf


7 de juny del 2008

Una mísera companyia aèrea ens insulta

Hola a tothom,

Us mostro el text de l'editorial de la revista de AirBerlín perquè els que no l’hagueu llegit al·lucineu:

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s’en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial

El català es la llengua que es parla al nordest d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Extracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears te un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials,com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.


Des de la ‘Platscha’ de Palma!


Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parles espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?


Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial

Retorn al regionalisme medieval

Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Que es pot dir dels comentaris fora de lloc del director general d’una companyia que se suposa que ens vol donar servei a catalans i mallorquins? Que pinta aquest paio comentant temes d’història que demostra que desconeix absolutament i comentant la realitat mallorquina que un “amic” –font fidedigna- li ha comentat.?

I tots aquests improperis com a resposta a una sol·licitud d’un govern legítim elegit per un poble sobirà, en aquest cas el mallorquí. Es creu més important que el president de les Illes o de Catalunya? M’agradaria veure com reaccionarien els representants de pobles amb llengua i estat propis!

Ja es va veure pels comentaris que els feien els mitjans alemanys a escriptors com en Quim Monzó, durant la Fira de Frankfurt, que els alemanys encara tenen una empanada mental pel que fa als nacionalismes des del seu trauma nacionalsocialista. Quan senten quelcom relacionat amb el nacionalisme, que es el que sovint els arriba en les notícies referides a Catalunya i la seva llengua, els fa recordar camps d’extermini. Que aprenguin que el nacionalisme nazi era imperial, com el de Carles V que el senyor Hunold tant admira, i no te res a veure amb el catalanisme; propi de pobles que els nazis alemanys van subjugar.

Espero que col·laboreu amb les campanyes de e-mails que engegaran diverses entitats culturals catalanes.

Us paso un link: http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/


17 d’abril del 2008

Passarem sed per quatre ineptes?

Si les conseqüències de les esquizofrènies del tripartit poden ser tant greus com per afectar quelcom bàsic com l'aigua potable de 5 milions de ciutadans i la gent no els fa fora és que els catalans tenim el que ens mereixem. Vergonya!

Amb un recurs bàsic com l'aigua no es pot anar amb nivells de proveïment "justets" i dependents de la bona voluntat de la ciutadania (Barcelona és un exemple de consum moderat). Cal una solució definitiva i suficient: el transvasament del Roina ja! Ara que el govern espanyol i francès ho contemplen. És ridícul que ho impedeixi el govern incompetent de Catalunya.

Almenys, ja que ha de venir el govern espanyol a salvar-nos, que el tripartit no ens toqui més la moral i deixi que s'enllesteixi el transvasament de l'Ebre amb la urgència que la situació mereix.

4 de març del 2008

Això és un jutge i no en Garzón o Bermúdez!

Aquest és un vídeo que val la pena veure si ets pare i/o estàs preocupat per l'educació del jovent. És una intervenció molt interesant del senyor Emilio calatayud, jutge de menors de Granada, en la V Tertulia Educativa del Consejo Escolar de la Comunidad de Madrid de 2006. Com a jutge i sobretot com a pare dona unes quantes lliçons de les que molts n'haurien de prendre nota.



Vídeo extret de la pàgina http://mediateca.educa.madrid.org, amb el codi que ofereixen. (Si existeix algun problema per publicar-lo prego m'ho comuniquin.)

Gràcies Esther per passar-me aquest vídeo!

Després de dos debats, que en traiem?

Ahir va haver el segon ‘cara a cara’ entre Zapatero i Rajoy i se’n poden treure poques però importants conclusions.

La primera és que, encara que sembla difícil, d’entre més de quaranta milions d’habitants, els partits espanyols no han aconseguit trobar dos líders amb carisma per liderar un estat modern; a les primàries demòcrates o republicanes als EUA no haguessin passat dels primer caucus.

La segona, que cap dels dos és vàlid per representar, i menys defensar a Catalunya. Com sempre, no tindrem un president espanyol que sigui també dels catalans sinó un que haurem de vigilar per si ens la pega.

Durant el debat –com en tota la última legislatura- en Mariano Rajoy s’invalida reiteradament atacant les bases del nostre país en temes tant bàsics com l’Estatut i la llengua i el candidat socialista, encara que vol semblar que ens defensa, quan en Rajoy li solta al debat “¿està de acuerdo con que en Catalunya se multe por rotular en espanyol?” o “¿le parece bien que en Catalunya no se pueda estudiar en la lengua de los espanyoles?” el paio no sap que respondre.

Rodríguez Zapatero demostra que no sap de que va la defensa de la llengua catalana davant l’aclaparadora hegemonia del castellà al Principat i que no té ni idea del que és la immersió lingüística; el sistema d’ensenyament de més del 15% d’estudiants de l’estat que vol governar. Els seus assessors no li han sabut explicar? Tampoc el president de la Generalitat, company d’executiva? Ni els seus ministres, Chacón o Clos?

Crec que no s’ha de caure en la trampa socialista de la por davant la possibilitat d’una majoria del PP. Realment seria penosa, però més penós seria que els catalans no fóssim decisius per formar majories al Congrés de Diputats. Senzillament desapareixeríem. El vot útil per a nosaltres nomé pot ser un vot catalanista.