Día de reflexió abans de les municipals

Reflexió 1: En Xavier Trias quan me’l vaig trobar en una mani contra el túnel de l'AVE i li vàrem preguntar al respecte: '(...) tranquils, això es vota al ple d'aquesta setmana i ho pararem(...)'. Realitat: la votació no era vinculant i l'alcalde podia fer el que volgués. Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Reflexió 2: En Jordi Hereu durant la campanya: ‘(...) serem un mur contra les retallades(...)’. Realitat: el seu partit a Madrid és qui les ha imposades (no discuteixo aquí la seva necessitat o no). Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Una visita a la concentració d'indignats de Plaça Catalunya

M’he passat per la Plaça Catalunya perquè els impresentables de la “Junta Electoral Central” han decidit prohibir l’acampada de “DemocràciaRealJa”. No és que combregui gaire amb els acampats però això si que m’ha indignat. Qui són aquest s de la Junta per imposar-se sobre el dret de manifestació de les persones. Ni jornada de reflexió ni conyes!

La concentració m’ha semblat més o menys com m’esperava: massa heterogènia per poder concretar un moviment amb força per assolir algun resultat. Hi ha una immensitat de propostes, desitjos, esperances... escrites arreu. Però que la que m’hagi cridat més l’atenció d’una llista escrita hagi estat: ‘que calgui títol universitari per accedir a la política’ m’ha destrempat força. Qui haurà estat el gilipolles?

Per altra banda, vull recordar que la democràcia representativa ha estat l’únic sistema que ha garantit un grau acceptable de llibertat; tots els experiments provats durant el segle XX només han portat al desastre. Compte amb deslegitimar la democràcia, compte a tothom però sobretot als polítics i les seves estupideses.

Sortir a donar un vol com avui inspira. Tornant de la Plaça Catalunya amb el 47 m’he hagut d’aixecar del seient més inaccessible de l’autobús per cedir-lo a un senyor gran perquè ja estava fins als pebrots de veure que l’adolescent del davant seu en lloc d’aixecar el cul del seient s’entretenia amb el mòbil. Si fallen les bases de l’educació més bàsica podem esperar una revolució jove que porti la regeneració democràtica? En fi... M’ha vingut al cap que els contemporanis del senyor gran es van jugar la vida a les milícies del 36 per la llibertat i els d’ara perquè volen “democràcia real” mentre els seus pares els posen el menjar a taula i els renten els calçotets.

Però no tot està perdut! L’esperança està en les noves generacions. Baixant del 47 a l’Avinguda Gaudí m’ha cridat l’atenció com els nets d’un avi molt deteriorat es disputaven el fet d’empènyer la seva cadira de rodes. Quin afany per ajudar! Emocionant de veritat. El més interessant ha estat descobrir que la cadira tenia un petit motor elèctric que s’activava des de la maneta. La cadira era com el camió tràiler dirigit per cable que em van portar els reis de petit... però amb un avi inclòs. Finalment ho he entès: devia ser més divertit empènyer l’avi que jugar a la Nintendo.

Una visita a la concentració d'indignats de Plaça Catalunya

M’he passat per la Plaça Catalunya perquè els impresentables de la “Junta Electoral Central” han decidit prohibir l’acampada de “DemocràciaRealJa”. No és que combregui gaire amb els acampats però això si que m’ha indignat. Qui són aquest s de la Junta per imposar-se sobre el dret de manifestació de les persones. Ni jornada de reflexió ni conyes!

La concentració m’ha semblat més o menys com m’esperava: massa heterogènia per poder concretar un moviment amb força per assolir algun resultat. Hi ha una immensitat de propostes, desitjos, esperances... escrites arreu. Però que la que m’hagi cridat més l’atenció d’una llista escrita hagi estat: ‘que calgui títol universitari per accedir a la política’ m’ha destrempat força. Qui haurà estat el gilipolles?

Per altra banda, vull recordar que la democràcia representativa ha estat l’únic sistema que ha garantit un grau acceptable de llibertat; tots els experiments provats durant el segle XX només han portat al desastre. Compte amb deslegitimar la democràcia, compte a tothom però sobretot als polítics i les seves estupideses.

Sortir a donar un vol com avui inspira. Tornant de la Plaça Catalunya amb el 47 m’he hagut d’aixecar del seient més inaccessible de l’autobús per cedir-lo a un senyor gran perquè ja estava fins als pebrots de veure que l’adolescent del davant seu en lloc d’aixecar el cul del seient s’entretenia amb el mòbil. Si fallen les bases de l’educació més bàsica podem esperar una revolució jove que porti la regeneració democràtica? En fi... M’ha vingut al cap que els contemporanis del senyor gran es van jugar la vida a les milícies del 36 per la llibertat i els d’ara perquè volen “democràcia real” mentre els seus pares els posen el menjar a taula i els renten els calçotets.

Però no tot està perdut! L’esperança està en les noves generacions. Baixant del 47 a l’Avinguda Gaudí m’ha cridat l’atenció com els nets d’un avi molt deteriorat es disputaven el fet d’empènyer la seva cadira de rodes. Quin afany per ajudar! Emocionant de veritat. El més interessant ha estat descobrir que la cadira tenia un petit motor elèctric que s’activava des de la maneta. La cadira era com el camió tràiler dirigit per cable que em van portar els reis de petit... però amb un avi inclòs. Finalment ho he entès: devia ser més divertit empènyer l’avi que jugar a la Nintendo.

Vaga de pà sucat amb oli

Exemple de vaga inútil la que ens espera dimecres. Una vaga amb sentit es fa per pressionar al govern perquè apliqui mesures favorables als treballadors o modifiqui lleis que, com en aquest cas, rebaixen greument els seus drets.

Però amb aquesta vaga es pressiona a un agent que no pot actuar, perquè el govern no pot canviar una política que no volia aplicar, sinó que li ha estat imposada des de fora (EUA, UE, FMI, Banc Mundial) i que no té capacitat per negociar amb els sindicats: estabilització del dèficit i l'atur estratosfèric o possible intervenció exterior.

Clar i net, cap economia de mercat pot continuar amb un 20% d’atur i la despesa pública pagant-se a crèdit si no vol rebentar. I la UE no es pot permetre que un estat amb més de 40 milions de ciutadans faci fallida.

Tant cru ho tenim, que l’heroi de la progressia europea ha hagut d’anar a Nova York a rendir vassallatge als més grans magnats del capitalisme nord-americà. Qui ho havia de dir!

Robatoris a la gent gran de Barcelona

Últimament es parla molt dels robatoris a turistes a Barcelona però el que no s’esmenta gaire és la xacra que representen els robatoris sistemàtics dels que són víctimes els ciutadans de la tercera edat.

Cada dia tinc notícies en el meu entorn de com roben als nostres avis els diners que acaben de reintegrar del seu compte bancari. Els assalten al carrer, al portal de casa, a l’ascensor o dins del seu propi domicili. Els delinqüents els segueixen al sortir de la seva entitat bancària i els enganyen, els intimiden o directament els agredeixen sense cap escrúpol.

Les conseqüències són desastroses per a les víctimes: greu problema econòmic (sovint els prenen la pensió per passar el mes), humiliació moral i seqüeles en la seva salut; tant a nivell físic com psicològic.

A la nostra ciutat es vigila amb cura quelcom tant poc transcendent com la zona blava mentre la negligència en seguretat del ciutadà és escandalosa. Les víctimes d’aquesta incompetència sempre són els més dèbils, els que haurien d’estar més protegits. La situació actual és indignant i calen mesures urgents.

Que la gent gran sigui víctima diària de robatoris no afecta la nostra valorada imatge exterior, però mostra greus deficiències en la suposada gran qualitat de vida de Barcelona. Les eleccions municipals serien una bona oportunitat perquè els avis es fessin valdre mitjançant el seu vot.

La reforma de la Diagonal i la ciutadania infravalorada

Després de veure l’anunci tendenciós de l’Ajuntament que, en teoria, ens convida a votar sobre la reforma de la Diagonal crec que el govern municipal té un problema amb els seus ciutadans. Ens ensenyen una Diagonal actual on el soroll no ens deixa sentir els actors que hi apareixen i una d’un futur bucòlic on les motos aparcades s’han esfumat per art de màgia de l’avinguda reformada. Si els governants municipals ens creuen tant ingenus, infravaloren la seva ciutadania.

Actualment ja tenim un passeig a la Diagonal, però està anul·lat per les motos aparcades, els ciclistes i la mala conservació. Que la racionalitzin i ressuscitarà amb una despesa ridícula en comparació amb obres faraòniques que paralitzaran la ciutat i les nostres butxaques malmeses.

Qui sigui veí de l’eixample o dels barris fronterers ho hauria de tenir clar: els automòbils que no passin per la Diagonal en un futur ho faran per algun altre lloc; i la única solució serà que s’habilitin més carrils d’altres carrers eliminant zones d’aparcament, estressant el seu entorn i omplint les voreres dels contenidors que hauran perdut la seva ubicació actual a la calçada.

Que els avis es preparin al gimnàs perquè, entre altres mesures, caldrà reduir el temps dels semàfors pels vianants arreu del centre per minimitzar el col·lapse que ens espera si l’Ajuntament se’n surt a la consulta.

Votaré C.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari La Vanguardia (06/05/2010):http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100506/53922378620.html

Ultimes notícies des d'Arenys

Hola a tothom,

Us passo informació d'última hora de gran importància:

En aquesta imatge d'agència podem veure tropes almogàves de la República Catalana Independent d'Arenys de Munt procedint a l'ocupació d'Arenys de Mar. La seva missió és aconseguir la imprescindible sortida al mar per a l'alliberament de les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Tot seguit procediran a la reconquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria, perquè ja se sap que aquests paios són una mica bèsties i si s'avorreixen pot passar qualsevol cosa.

Transmeto sincers agraïments del catalanisme al govern d'Espanya, PP i la fiscalia per haver aconseguit que una consulta privada de costellada, sense cap aplicació legal, hagi tingut repercussió mundial.