Sembla que les enquestes mostren que a Catalunya només pugen els partits estatals. Convergència es manté, suposo que per la fidelitat dels votants de sempre; votants patidors davant la tradicional incògnita de si pensen recolzar a qualsevol que guany a Espanya. En canvi, ERC pot baixar de manera catastròfica; és clar, per a que serveix a Madrid un partit que, encara que s’embolcalla amb l’estel·lada no és més que una crosa del PSC? El tripartit ‘montillero’ els identifica clarament en les seves poltrones com ho fa amb els passarells d’ICV-EuiA, que són la sucursal esquerranosa del PSC que aporta al govern català iniciatives –mai millor dit- tant interessants com fer-nos anar fins a Gavà a 80 km/h o dirigir als Mossos com una colla de hippies que no s’adonen de res.
Finalment, tota la dreta s’agrupa com sempre en el PP i els temorosos davant el papus feixista recolzen directament el PSC-PSOE per evitar la involució. El resultat és que les enquestes mostren un possible Congrés espanyol més bipartidista que mai.
El que em pregunto és si la gent té tanta mala memòria com per donar al PP la possibilitat de guanyar després de les bestieses que van fer durant la última legislatura Aznar. I crec que no, que la resposta és la mala gestió i la mala imatge del govern Zapatero que fins i tot amaga el que ha fet de positiu.
Els actius dels socialistes es troben en les lleis socials que han impulsat durant la legislatura, però crec que algunes iniciatives, com la del matrimoni homosexual o d’altres -definides com radicals pels seus contraris- no han estat la millor manera de mantenir el suport del votant centrista –de dreta o esquerra moderada- que no suporta la ideologia d’extrema dreta del PP però que, evidentment, no veu amb bons ulls les derives esquerranoses.
En canvi no veig que les negociacions amb ETA hagin perjudicat al PSOE, encara que les han gestionat de manera penosa. La gent sap que un tema com aquest se soluciona definitivament amb accions negociadores junt amb la lluita policial i que l’oposició del PP és merament partidista i de vergonyosa conveniència.
I aquest votant centrista és qui decideix les eleccions en les societats occidentals i se l’ha de fer estar mínimament còmode amb els seus governants. Per això, després de fer els penes, els socialistes han de mantenir la tensió anti-PP tal com Zapatero va reconèixer fora de micròfons- a l’entrevista d’en Gabilondo. És un pena que els sociatas de cuatro no sàpiguen ni tancar micros. Els dies següents la COPE fruïa mostrant la prova fefaent que el PSOE era el culpable de la crispació i del contuberni contra els peperos. Ridícul: els aznaristes es passen quatre anys mentint, creant mala maror, posant pals a les rodes de la pau i convertint el Congrés i el Senat en uns abocadors i a l’últim moment ha quedat gravat que en Zapatero diu “nos conviene la tensión”.
És que ningú se’n salva. Ara resulta que la sensació és que a CIU aquestes eleccions només l’interessen per bescanviar el suport a la presidència de Zapatero pel lliurament del govern de Catalunya a Mas. Una sociovergència? En Mas ja no recorda que la foto a la Moncloa no li va servir de res?
Com pot dir en Mas que a partir d’ara s’ha de respectar la llista més votada? I com governarà una llista més votada amb l’oposició de la majoria del parlament (a Catalunya o Espanya). Els hi han de fer un màster de funcionament de la democràcia parlamentària?
Però a qui votar? Doncs en el meu cas, després de recolzar al PSC en un vot clarament anti-PP el meu vot vull que serveixi per a que Catalunya influeixi a Madrid, i la única manera és aconseguir un grup parlamentari que decideixi qui governa. El possible escenari d’un empat total entre el PSOE i el PP, tant en percentatges com en escons, possibilita aquest escenari. I donat que ERC ha perdut per a mi qualsevol significació política, el que han de fer els de CIU es demostrar que tenen sentit de país realment i no només desig de poltrona ministerial. Després de no votar mai a en Pujol ara estic d’acord amb ell, no es pot recolzar un PP que ataca a Catalunya però si els socialistes necessiten a CIU que paguin; d'una manera realment favorable a Catalunya.
