Día de reflexió abans de les municipals

Reflexió 1: En Xavier Trias quan me’l vaig trobar en una mani contra el túnel de l'AVE i li vàrem preguntar al respecte: '(...) tranquils, això es vota al ple d'aquesta setmana i ho pararem(...)'. Realitat: la votació no era vinculant i l'alcalde podia fer el que volgués. Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Reflexió 2: En Jordi Hereu durant la campanya: ‘(...) serem un mur contra les retallades(...)’. Realitat: el seu partit a Madrid és qui les ha imposades (no discuteixo aquí la seva necessitat o no). Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Una visita a la concentració d'indignats de Plaça Catalunya

M’he passat per la Plaça Catalunya perquè els impresentables de la “Junta Electoral Central” han decidit prohibir l’acampada de “DemocràciaRealJa”. No és que combregui gaire amb els acampats però això si que m’ha indignat. Qui són aquest s de la Junta per imposar-se sobre el dret de manifestació de les persones. Ni jornada de reflexió ni conyes!

La concentració m’ha semblat més o menys com m’esperava: massa heterogènia per poder concretar un moviment amb força per assolir algun resultat. Hi ha una immensitat de propostes, desitjos, esperances... escrites arreu. Però que la que m’hagi cridat més l’atenció d’una llista escrita hagi estat: ‘que calgui títol universitari per accedir a la política’ m’ha destrempat força. Qui haurà estat el gilipolles?

Per altra banda, vull recordar que la democràcia representativa ha estat l’únic sistema que ha garantit un grau acceptable de llibertat; tots els experiments provats durant el segle XX només han portat al desastre. Compte amb deslegitimar la democràcia, compte a tothom però sobretot als polítics i les seves estupideses.

Sortir a donar un vol com avui inspira. Tornant de la Plaça Catalunya amb el 47 m’he hagut d’aixecar del seient més inaccessible de l’autobús per cedir-lo a un senyor gran perquè ja estava fins als pebrots de veure que l’adolescent del davant seu en lloc d’aixecar el cul del seient s’entretenia amb el mòbil. Si fallen les bases de l’educació més bàsica podem esperar una revolució jove que porti la regeneració democràtica? En fi... M’ha vingut al cap que els contemporanis del senyor gran es van jugar la vida a les milícies del 36 per la llibertat i els d’ara perquè volen “democràcia real” mentre els seus pares els posen el menjar a taula i els renten els calçotets.

Però no tot està perdut! L’esperança està en les noves generacions. Baixant del 47 a l’Avinguda Gaudí m’ha cridat l’atenció com els nets d’un avi molt deteriorat es disputaven el fet d’empènyer la seva cadira de rodes. Quin afany per ajudar! Emocionant de veritat. El més interessant ha estat descobrir que la cadira tenia un petit motor elèctric que s’activava des de la maneta. La cadira era com el camió tràiler dirigit per cable que em van portar els reis de petit... però amb un avi inclòs. Finalment ho he entès: devia ser més divertit empènyer l’avi que jugar a la Nintendo.

Una visita a la concentració d'indignats de Plaça Catalunya

M’he passat per la Plaça Catalunya perquè els impresentables de la “Junta Electoral Central” han decidit prohibir l’acampada de “DemocràciaRealJa”. No és que combregui gaire amb els acampats però això si que m’ha indignat. Qui són aquest s de la Junta per imposar-se sobre el dret de manifestació de les persones. Ni jornada de reflexió ni conyes!

La concentració m’ha semblat més o menys com m’esperava: massa heterogènia per poder concretar un moviment amb força per assolir algun resultat. Hi ha una immensitat de propostes, desitjos, esperances... escrites arreu. Però que la que m’hagi cridat més l’atenció d’una llista escrita hagi estat: ‘que calgui títol universitari per accedir a la política’ m’ha destrempat força. Qui haurà estat el gilipolles?

Per altra banda, vull recordar que la democràcia representativa ha estat l’únic sistema que ha garantit un grau acceptable de llibertat; tots els experiments provats durant el segle XX només han portat al desastre. Compte amb deslegitimar la democràcia, compte a tothom però sobretot als polítics i les seves estupideses.

Sortir a donar un vol com avui inspira. Tornant de la Plaça Catalunya amb el 47 m’he hagut d’aixecar del seient més inaccessible de l’autobús per cedir-lo a un senyor gran perquè ja estava fins als pebrots de veure que l’adolescent del davant seu en lloc d’aixecar el cul del seient s’entretenia amb el mòbil. Si fallen les bases de l’educació més bàsica podem esperar una revolució jove que porti la regeneració democràtica? En fi... M’ha vingut al cap que els contemporanis del senyor gran es van jugar la vida a les milícies del 36 per la llibertat i els d’ara perquè volen “democràcia real” mentre els seus pares els posen el menjar a taula i els renten els calçotets.

Però no tot està perdut! L’esperança està en les noves generacions. Baixant del 47 a l’Avinguda Gaudí m’ha cridat l’atenció com els nets d’un avi molt deteriorat es disputaven el fet d’empènyer la seva cadira de rodes. Quin afany per ajudar! Emocionant de veritat. El més interessant ha estat descobrir que la cadira tenia un petit motor elèctric que s’activava des de la maneta. La cadira era com el camió tràiler dirigit per cable que em van portar els reis de petit... però amb un avi inclòs. Finalment ho he entès: devia ser més divertit empènyer l’avi que jugar a la Nintendo.

Vaga de pà sucat amb oli

Exemple de vaga inútil la que ens espera dimecres. Una vaga amb sentit es fa per pressionar al govern perquè apliqui mesures favorables als treballadors o modifiqui lleis que, com en aquest cas, rebaixen greument els seus drets.

Però amb aquesta vaga es pressiona a un agent que no pot actuar, perquè el govern no pot canviar una política que no volia aplicar, sinó que li ha estat imposada des de fora (EUA, UE, FMI, Banc Mundial) i que no té capacitat per negociar amb els sindicats: estabilització del dèficit i l'atur estratosfèric o possible intervenció exterior.

Clar i net, cap economia de mercat pot continuar amb un 20% d’atur i la despesa pública pagant-se a crèdit si no vol rebentar. I la UE no es pot permetre que un estat amb més de 40 milions de ciutadans faci fallida.

Tant cru ho tenim, que l’heroi de la progressia europea ha hagut d’anar a Nova York a rendir vassallatge als més grans magnats del capitalisme nord-americà. Qui ho havia de dir!

Robatoris a la gent gran de Barcelona

Últimament es parla molt dels robatoris a turistes a Barcelona però el que no s’esmenta gaire és la xacra que representen els robatoris sistemàtics dels que són víctimes els ciutadans de la tercera edat.

Cada dia tinc notícies en el meu entorn de com roben als nostres avis els diners que acaben de reintegrar del seu compte bancari. Els assalten al carrer, al portal de casa, a l’ascensor o dins del seu propi domicili. Els delinqüents els segueixen al sortir de la seva entitat bancària i els enganyen, els intimiden o directament els agredeixen sense cap escrúpol.

Les conseqüències són desastroses per a les víctimes: greu problema econòmic (sovint els prenen la pensió per passar el mes), humiliació moral i seqüeles en la seva salut; tant a nivell físic com psicològic.

A la nostra ciutat es vigila amb cura quelcom tant poc transcendent com la zona blava mentre la negligència en seguretat del ciutadà és escandalosa. Les víctimes d’aquesta incompetència sempre són els més dèbils, els que haurien d’estar més protegits. La situació actual és indignant i calen mesures urgents.

Que la gent gran sigui víctima diària de robatoris no afecta la nostra valorada imatge exterior, però mostra greus deficiències en la suposada gran qualitat de vida de Barcelona. Les eleccions municipals serien una bona oportunitat perquè els avis es fessin valdre mitjançant el seu vot.

La reforma de la Diagonal i la ciutadania infravalorada

Després de veure l’anunci tendenciós de l’Ajuntament que, en teoria, ens convida a votar sobre la reforma de la Diagonal crec que el govern municipal té un problema amb els seus ciutadans. Ens ensenyen una Diagonal actual on el soroll no ens deixa sentir els actors que hi apareixen i una d’un futur bucòlic on les motos aparcades s’han esfumat per art de màgia de l’avinguda reformada. Si els governants municipals ens creuen tant ingenus, infravaloren la seva ciutadania.

Actualment ja tenim un passeig a la Diagonal, però està anul·lat per les motos aparcades, els ciclistes i la mala conservació. Que la racionalitzin i ressuscitarà amb una despesa ridícula en comparació amb obres faraòniques que paralitzaran la ciutat i les nostres butxaques malmeses.

Qui sigui veí de l’eixample o dels barris fronterers ho hauria de tenir clar: els automòbils que no passin per la Diagonal en un futur ho faran per algun altre lloc; i la única solució serà que s’habilitin més carrils d’altres carrers eliminant zones d’aparcament, estressant el seu entorn i omplint les voreres dels contenidors que hauran perdut la seva ubicació actual a la calçada.

Que els avis es preparin al gimnàs perquè, entre altres mesures, caldrà reduir el temps dels semàfors pels vianants arreu del centre per minimitzar el col·lapse que ens espera si l’Ajuntament se’n surt a la consulta.

Votaré C.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari La Vanguardia (06/05/2010):http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100506/53922378620.html

Ultimes notícies des d'Arenys

Hola a tothom,

Us passo informació d'última hora de gran importància:

En aquesta imatge d'agència podem veure tropes almogàves de la República Catalana Independent d'Arenys de Munt procedint a l'ocupació d'Arenys de Mar. La seva missió és aconseguir la imprescindible sortida al mar per a l'alliberament de les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Tot seguit procediran a la reconquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria, perquè ja se sap que aquests paios són una mica bèsties i si s'avorreixen pot passar qualsevol cosa.

Transmeto sincers agraïments del catalanisme al govern d'Espanya, PP i la fiscalia per haver aconseguit que una consulta privada de costellada, sense cap aplicació legal, hagi tingut repercussió mundial.

Equilibri en el tema de l'avortament

Donat que el govern vol utilitzar un tema tant sensible com l’avortament per crear una de les cortines de fum que necessita per amagar la situació econòmica actual i el moment polític tant delicat que travessa, vull fer referència d’un article sobre el tema del Sr. Antoni Puigverd a La Vanguadia.

Per fi he pogut llegir quelcom assenyat, fora de sectarismes, i que trobo força correcte. No podem caure en els radicalismes de gent que, per una banda, fa bandera de la religió i la moral per fer creure que tot és blanc i negre i negar la possibilitat de l’avortament en tots els casos però tampoc dels que, darrera de pancartes llibertàries o falsament feministes, volen assimilar un fet tant sensible ¡ traumàtic a extirpar-se una berruga.

Val la pena donar un cop d’ull: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090316/53660591238/aborto-hipocresia-y-ligereza.html#nuevoComent

Per fi alguna cosa interessant al PP!

Doncs no em refereixo al cas 'Watergate' de la Puerta del Sol, que té tela. Perquè per ara el que s'ha destapat és el que tots ens temíem: que es fa de tot per mantenir -i augmentar- el poder i sobretot usar els fons públics (pagats per tots els madrilenys en aquest cas) per xafardejar el que fa la competència. Quan s'aclareixi alguna cosa més, si mai s'aclareix, caldrà comentar-ho.

El que m'ha agradat és la fotografia impressionant de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaria.

En el panorama actual el “look” dels polítics no m'atrau gaire: el Zapatero perd el carisma perquè ja estic fart de que em prengui el pèl, Rajoy no l'ha perdut perquè encara no l'ha trobat, Mas no el pot explotar perquè cada vegada pinta menys a Catalunya i Espanya i en Montilla... només resulta interessant quan té forma de Sergi Mas.

En fi, almenys la Soraya transmet unes quantes feromones. Potser si fessin servir la foto a la propera campanya de les generals acabaria votant al PP i tot... mmmm! Bé no, però milloraria el paisatge urbà.

(En resum, que volia penjar la foto.)

Apa, siau.

(Fotografia publicada al "Magazine" de "El Mundo" el 18/01/2009).

Bon Nadal

Hola, encara que el blog ha estat abandonat per motius aliens a la voluntat de l'autor, penjo la felicitació d'aquest any.

Bones festes a tothom!

Joan

Rèquiem pel Matí de Catalunya Ràdio

Fa un temps que el nostre país està perdent els elements que el feien fort i envejable arreu, com el prestigi econòmic i polític o la qualitat de vida. Em sembla clar que aquests elements que ens caracteritzaven s’estan deteriorant des de que una associació de trepes autoanomenats d’esquerres es van aliar per prendre el poder. Legítimament, cal dir-ho; no sóc com d’altres que no entenen la aritmètica electoral i parlamentària.

Ara resulta que també cau la llibertat d’expressió al mateix temps que l’orgull que molts teníem per uns mitjans públics de comunicació que eren exemple de pluralitat i rigor. Per fi els que es queixaven de la “crosta nacionalista" han aconseguit fer renunciar a Antoni Bassas, un perillós radical. Les últimes explicacions d’aquest afamat periodista em convencen de les motivacions purament polítiques de la seva defenestració, o diguem-ne la subtil manera de posar-lo entre l’espasa i la paret.

Podeu sentir la despedida d'Antoni Bassas en el següent fitxer:

-"El Matí de Catalunya Ràdio", Catalunya Ràdio, 18/07/2008-

Si el programa líder en audiència a Catalunya i paradigma de la ràdio de qualitat (rigorosa, divulgativa, plural, amena, cultural...) se sacrifica perquè disgusta a alguns elements del govern, ja estem caient en un pou negre, molt negre.

Mentre fa anys em considerava d’esquerres, ja fa temps que l’esquerra catalana ha fet tot el possible perquè no m’hi senti gens identificat. Accions com aquesta censura, només em fa pensar en les activitats més rebutjables del totalitarisme d’esquerres -que encara que romàntic, verd i tot el que es vulgui no deixa de ser igualment vomitiu que el feixista-: el control de la informació.

És veritat que la dreta també ha volgut manipular els mitjans -només cal recordar la TVE del PP- però el que m’enerva de l’esquerra és que presumeixi de garant de la llibertat i la democràcia en aquests àmbits. I parlant a nivell espanyol estaria d’acord en que el programa "59 Segons" de TVE és un exemple de pluralitat, però les prebendes a Cuatro, La Sexta i Mediapro són una descarada articulació d’un poder mediàtic desmesurat.

En fi, estimat Bassas, que tinguis molta sort i tant de bo et pugui escoltar/veure/llegir en el mitjà que creguis convenient.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari AVUI (20/07/2008):
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0720/080720diari004.pdf

Una mísera companyia aèrea ens insulta

Hola a tothom,

Us mostro el text de l'editorial de la revista de AirBerlín perquè els que no l’hagueu llegit al·lucineu:

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s’en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català”

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial

El català es la llengua que es parla al nordest d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Extracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears te un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials,com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!

Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parles espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?

Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronuncia Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial

Retorn al regionalisme medieval

Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres
...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’ Air Berlin

Que es pot dir dels comentaris fora de lloc del director general d’una companyia que se suposa que ens vol donar servei a catalans i mallorquins? Que pinta aquest paio comentant temes d’història que demostra que desconeix absolutament i comentant la realitat mallorquina que un “amic” –font fidedigna- li ha comentat.?

I tots aquests improperis com a resposta a una sol·licitud d’un govern legítim elegit per un poble sobirà, en aquest cas el mallorquí. Es creu més important que el president de les Illes o de Catalunya? M’agradaria veure com reaccionarien els representants de pobles amb llengua i estat propis!

Ja es va veure pels comentaris que els feien els mitjans alemanys a escriptors com en Quim Monzó, durant la Fira de Frankfurt, que els alemanys encara tenen una empanada mental pel que fa als nacionalismes des del seu trauma nacionalsocialista. Quan senten quelcom relacionat amb el nacionalisme, que es el que sovint els arriba en les notícies referides a Catalunya i la seva llengua, els fa recordar camps d’extermini. Que aprenguin que el nacionalisme nazi era imperial, com el de Carles V que el senyor Hunold tant admira, i no te res a veure amb el catalanisme; propi de pobles que els nazis alemanys van subjugar.

Espero que col·laboreu amb les campanyes de e-mails que engegaran diverses entitats culturals catalanes.

Us paso un link: http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin/

Passarem sed per quatre ineptes?

Si les conseqüències de les esquizofrènies del tripartit poden ser tant greus com per afectar quelcom bàsic com l'aigua potable de 5 milions de ciutadans i la gent no els fa fora és que els catalans tenim el que ens mereixem. Vergonya!

Amb un recurs bàsic com l'aigua no es pot anar amb nivells de proveïment "justets" i dependents de la bona voluntat de la ciutadania (Barcelona és un exemple de consum moderat). Cal una solució definitiva i suficient: el transvasament del Roina ja! Ara que el govern espanyol i francès ho contemplen. És ridícul que ho impedeixi el govern incompetent de Catalunya.

Almenys, ja que ha de venir el govern espanyol a salvar-nos, que el tripartit no ens toqui més la moral i deixi que s'enllesteixi el transvasament de l'Ebre amb la urgència que la situació mereix.

Això és un jutge i no en Garzón o Bermúdez!

Aquest és un vídeo que val la pena veure si ets pare i/o estàs preocupat per l'educació del jovent. És una intervenció molt interesant del senyor Emilio calatayud, jutge de menors de Granada, en la V Tertulia Educativa del Consejo Escolar de la Comunidad de Madrid de 2006. Com a jutge i sobretot com a pare dona unes quantes lliçons de les que molts n'haurien de prendre nota.

Vídeo extret de la pàgina http://mediateca.educa.madrid.org, amb el codi que ofereixen. (Si existeix algun problema per publicar-lo prego m'ho comuniquin.)

Gràcies Esther per passar-me aquest vídeo!

Després de dos debats, que en traiem?

Ahir va haver el segon ‘cara a cara’ entre Zapatero i Rajoy i se’n poden treure poques però importants conclusions.

La primera és que, encara que sembla difícil, d’entre més de quaranta milions d’habitants, els partits espanyols no han aconseguit trobar dos líders amb carisma per liderar un estat modern; a les primàries demòcrates o republicanes als EUA no haguessin passat dels primer caucus.

La segona, que cap dels dos és vàlid per representar, i menys defensar a Catalunya. Com sempre, no tindrem un president espanyol que sigui també dels catalans sinó un que haurem de vigilar per si ens la pega.

Durant el debat –com en tota la última legislatura- en Mariano Rajoy s’invalida reiteradament atacant les bases del nostre país en temes tant bàsics com l’Estatut i la llengua i el candidat socialista, encara que vol semblar que ens defensa, quan en Rajoy li solta al debat “¿està de acuerdo con que en Catalunya se multe por rotular en espanyol?” o “¿le parece bien que en Catalunya no se pueda estudiar en la lengua de los espanyoles?” el paio no sap que respondre.

Rodríguez Zapatero demostra que no sap de que va la defensa de la llengua catalana davant l’aclaparadora hegemonia del castellà al Principat i que no té ni idea del que és la immersió lingüística; el sistema d’ensenyament de més del 15% d’estudiants de l’estat que vol governar. Els seus assessors no li han sabut explicar? Tampoc el president de la Generalitat, company d’executiva? Ni els seus ministres, Chacón o Clos?

Crec que no s’ha de caure en la trampa socialista de la por davant la possibilitat d’una majoria del PP. Realment seria penosa, però més penós seria que els catalans no fóssim decisius per formar majories al Congrés de Diputats. Senzillament desapareixeríem. El vot útil per a nosaltres nomé pot ser un vot catalanista.

Cal fer memòria abans d'anar a votar!

Per poder votar amb sentit cal no perdre la memòria. Per si de cas va bé recordar aquests vídeos i notícies que us relaciono. És recomanable mirar-se’ls tranquil·lament durant la jornada de reflexió. Espero poder ampliar la llista.

Ah, i no deixeu de passar-me links similars que us semblin intressants.

Rodríguez Zapatero: Compte amb els que volen fer content tothom, són poc de fiar…

http://es.youtube.com/watch?v=fEApVTGbsko&feature=related

I que no hi quedin dubtes...

http://es.youtube.com/watch?v=PrsyQ02FLRs&feature=related

Rajoy: El PP vol convertir la nostra llengua en un problema a Catalunya per guanyar vots a les espanyes. Després vol quedar bé...

http://es.youtube.com/watch?v=NVl6QkmRBIg&feature=related

Rajoy: Visca l’ecologisme!

Avui...
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/07/espana/1202388040.html

Fa Quatre dies…
http://es.youtube.com/watch?v=iENpwqNU9-I&feature=related

No oblidar mai:

La vergonya històrica de l’11-M.
A sobre, no els fa vergonya insultar a la Pilar Manjón.

Acebes:
http://es.youtube.com/watch?v=6gWiy1Gm-yA&feature=related

Teoria de la conspiració:
http://es.youtube.com/watch?v=o16Dwgbc8rk&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=6K3F1UqpYSg&feature=related

Guerra basada en mentides:
No hi ha pitjor crim que provocar una guerra per motius inconfesables. Com es poden justificar centenars de milers de morts? Quan es demanaran responsabilitats?

Aznar:
http://www.youtube.com/watch?v=J_q9Dt6vF40

Un dels majors desastres ecològics gestionat ‘de conya’ pel PP:

Prestige:
http://es.youtube.com/watch?v=yufb3dUWJSU&feature=related

Comentaris sobre les properes eleccions generals

Sembla que les enquestes mostren que a Catalunya només pugen els partits estatals. Convergència es manté, suposo que per la fidelitat dels votants de sempre; votants patidors davant la tradicional incògnita de si pensen recolzar a qualsevol que guany a Espanya. En canvi, ERC pot baixar de manera catastròfica; és clar, per a que serveix a Madrid un partit que, encara que s’embolcalla amb l’estel·lada no és més que una crosa del PSC? El tripartit ‘montillero’ els identifica clarament en les seves poltrones com ho fa amb els passarells d’ICV-EuiA, que són la sucursal esquerranosa del PSC que aporta al govern català iniciatives –mai millor dit- tant interessants com fer-nos anar fins a Gavà a 80 km/h o dirigir als Mossos com una colla de hippies que no s’adonen de res.

Finalment, tota la dreta s’agrupa com sempre en el PP i els temorosos davant el papus feixista recolzen directament el PSC-PSOE per evitar la involució. El resultat és que les enquestes mostren un possible Congrés espanyol més bipartidista que mai.

El que em pregunto és si la gent té tanta mala memòria com per donar al PP la possibilitat de guanyar després de les bestieses que van fer durant la última legislatura Aznar. I crec que no, que la resposta és la mala gestió i la mala imatge del govern Zapatero que fins i tot amaga el que ha fet de positiu.

Els actius dels socialistes es troben en les lleis socials que han impulsat durant la legislatura, però crec que algunes iniciatives, com la del matrimoni homosexual o d’altres -definides com radicals pels seus contraris- no han estat la millor manera de mantenir el suport del votant centrista –de dreta o esquerra moderada- que no suporta la ideologia d’extrema dreta del PP però que, evidentment, no veu amb bons ulls les derives esquerranoses.

En canvi no veig que les negociacions amb ETA hagin perjudicat al PSOE, encara que les han gestionat de manera penosa. La gent sap que un tema com aquest se soluciona definitivament amb accions negociadores junt amb la lluita policial i que l’oposició del PP és merament partidista i de vergonyosa conveniència.

I aquest votant centrista és qui decideix les eleccions en les societats occidentals i se l’ha de fer estar mínimament còmode amb els seus governants. Per això, després de fer els penes, els socialistes han de mantenir la tensió anti-PP tal com Zapatero va reconèixer fora de micròfons- a l’entrevista d’en Gabilondo. És un pena que els sociatas de cuatro no sàpiguen ni tancar micros. Els dies següents la COPE fruïa mostrant la prova fefaent que el PSOE era el culpable de la crispació i del contuberni contra els peperos. Ridícul: els aznaristes es passen quatre anys mentint, creant mala maror, posant pals a les rodes de la pau i convertint el Congrés i el Senat en uns abocadors i a l’últim moment ha quedat gravat que en Zapatero diu “nos conviene la tensión”.

És que ningú se’n salva. Ara resulta que la sensació és que a CIU aquestes eleccions només l’interessen per bescanviar el suport a la presidència de Zapatero pel lliurament del govern de Catalunya a Mas. Una sociovergència? En Mas ja no recorda que la foto a la Moncloa no li va servir de res?

Com pot dir en Mas que a partir d’ara s’ha de respectar la llista més votada? I com governarà una llista més votada amb l’oposició de la majoria del parlament (a Catalunya o Espanya). Els hi han de fer un màster de funcionament de la democràcia parlamentària?

Però a qui votar? Doncs en el meu cas, després de recolzar al PSC en un vot clarament anti-PP el meu vot vull que serveixi per a que Catalunya influeixi a Madrid, i la única manera és aconseguir un grup parlamentari que decideixi qui governa. El possible escenari d’un empat total entre el PSOE i el PP, tant en percentatges com en escons, possibilita aquest escenari. I donat que ERC ha perdut per a mi qualsevol significació política, el que han de fer els de CIU es demostrar que tenen sentit de país realment i no només desig de poltrona ministerial. Després de no votar mai a en Pujol ara estic d’acord amb ell, no es pot recolzar un PP que ataca a Catalunya però si els socialistes necessiten a CIU que paguin; d'una manera realment favorable a Catalunya.

Demano disculpes

Bé, abans de res reconèixer que fa vergonya mantenir un bloc d’aquesta manera tant penosa. Millor dit, fa vergonya NO MANTENIR un bloc d’aquesta manera. Tinc una sèrie d’excuses per no haver penjat un post en mesos però no val la pena relatar-les.

En fi, demano disculpes a qui hi hagi accedit, si és que algú ho ha fet.

Espero no deixar-lo tant penjat a partir d’ara.

Els Segadors versus Diada Montilla

Queden pocs dies per l’onze de setembre i en aquest país, ara força deprimit, s’ha de revifar la flama reivindicativa. Davant les declaracions del nostre president que ens renya per haver perdut el temps durant tants anys rere obsessions identitàries, haurem de buscar-li un sentit a aquest dia perquè no resulti només una bufonada.

Potser seria un bon dia per demanar-li que agafi els trastets i es dediqui a alguna cosa que el motivi més i sobretot seria una bona ocasió perquè els catalans trobem un líder més engrescador –cerca força difícil- ja que si el nostre propi president no té com a un dels seus eixos d’acció la defensa de la nostra identitat no se m’acudeix qui l’ha de tenir.

Per altra banda, per no quedar com uns passerells, eld d'ERC ens volen recordar que el seu recolzament a un president de l’executiva del PSOE és conjuntural i ens marquen el 2014 com a data pel referèndum d’autodeterminació. Que maco, per celebrar els 300 anys de la derrota catalana en la Guerra de Successió! I que encertat que es proposi per després de l’actual legislatura, no sigui que les poltrones trontollin. Cal no perdre el tren perquè això de les plataformes sobiranistes sembla que ja comença a posar nerviós a l’aparell republicà.

En fi, per acabar res millor que recordar Els Segadors, a veure si el nostre president se l’aprèn (si, si, té lletra, no com l’espanyol).

Per cert, el nostre himne prové de la Guerra de Separació (1640-1652) que començà amb la revolta dels segadors a Barcelona, fa bastant més de 300 anys, guerra que Portugal va aprofitar per independitzar-se mentre una part dels nostres territoris quedava sota sobirania francesa. Però això és una altra història.

Us penjo també la versió antiga perquè veieu que la nova és molt més suau encara que la critiquen per bel·licista. Així també veureu de que anava la història.

Versió de la cançò popular recopilada per Manuel Milà i Fontanals en el Romancerillo Catalan de 1853.

Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Segueu arran! Segueu arran,que la palla va cara! Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella: Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja veieu quina n’han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de 'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo, n’engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.
A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències.
A vista de tot això s’és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha, ja n’han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l’entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la mà dreta i l’esquerra:
On es vostre capità? On és vostre bandera?Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre:
Aquí és nostre capità, aquesta és nostre bandera. A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!

Himne actual

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

El nivell dels polítics

- Encara que gran part de les nostres desgràcies venen de Madrid, els catalans tenim el que ens mereixem, votant a aquests polítics.
- Per...?
- No ho veus, són tots uns mediocres sense visió de país. Tenen el nivell intel·lectual més baix que la història recorda. Al segle passat les ments més brillants s’implicaven en liderar la nació. Ara aquests no entren en política, la deuen considerar un femer que degenera la persona.
- Tenim un pur funcionariat de baix nivell al govern i al Parlament?
- Exacte. Uns posen a un gestor de comunitat de veïns com a President, els altres renuncien al catalanisme a canvi de la poltrona i els que diuen que només pensen en Catalunya es van vendre l’Estatut per fer-se una foto a la Moncloa.
- Tant dolents són? I fora del nostre país?
- Home, a Espanya la cosa també està fatal. Has de comparar amb els països avançats.
- Com els Estats Units?
- Clar.
- Mmmmm... Doncs jo diria que allà mana un idiota amb una colla d’assessors feixistes que només defensen a les multinacionals. Crec que allà el nivell intel·lectual del govern tampoc dona per molt.
- I ara se’ls enfonsen els ponts per haver gastat els diners de les infraestructures en armament per matar iraquians.
- En fi... Els que governen Catalunya i Espanya són uns mediocres i els que governen el món uns criminals?
- ...
- Vols una altra birra?
- Si.