Día de reflexió abans de les municipals

Reflexió 1: En Xavier Trias quan me’l vaig trobar en una mani contra el túnel de l'AVE i li vàrem preguntar al respecte: '(...) tranquils, això es vota al ple d'aquesta setmana i ho pararem(...)'. Realitat: la votació no era vinculant i l'alcalde podia fer el que volgués. Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Reflexió 2: En Jordi Hereu durant la campanya: ‘(...) serem un mur contra les retallades(...)’. Realitat: el seu partit a Madrid és qui les ha imposades (no discuteixo aquí la seva necessitat o no). Conclusió personal: em rebenta que em vulguin prendre el pèl.

Robatoris a la gent gran de Barcelona

Últimament es parla molt dels robatoris a turistes a Barcelona però el que no s’esmenta gaire és la xacra que representen els robatoris sistemàtics dels que són víctimes els ciutadans de la tercera edat.

Cada dia tinc notícies en el meu entorn de com roben als nostres avis els diners que acaben de reintegrar del seu compte bancari. Els assalten al carrer, al portal de casa, a l’ascensor o dins del seu propi domicili. Els delinqüents els segueixen al sortir de la seva entitat bancària i els enganyen, els intimiden o directament els agredeixen sense cap escrúpol.

Les conseqüències són desastroses per a les víctimes: greu problema econòmic (sovint els prenen la pensió per passar el mes), humiliació moral i seqüeles en la seva salut; tant a nivell físic com psicològic.

A la nostra ciutat es vigila amb cura quelcom tant poc transcendent com la zona blava mentre la negligència en seguretat del ciutadà és escandalosa. Les víctimes d’aquesta incompetència sempre són els més dèbils, els que haurien d’estar més protegits. La situació actual és indignant i calen mesures urgents.

Que la gent gran sigui víctima diària de robatoris no afecta la nostra valorada imatge exterior, però mostra greus deficiències en la suposada gran qualitat de vida de Barcelona. Les eleccions municipals serien una bona oportunitat perquè els avis es fessin valdre mitjançant el seu vot.

La reforma de la Diagonal i la ciutadania infravalorada

Després de veure l’anunci tendenciós de l’Ajuntament que, en teoria, ens convida a votar sobre la reforma de la Diagonal crec que el govern municipal té un problema amb els seus ciutadans. Ens ensenyen una Diagonal actual on el soroll no ens deixa sentir els actors que hi apareixen i una d’un futur bucòlic on les motos aparcades s’han esfumat per art de màgia de l’avinguda reformada. Si els governants municipals ens creuen tant ingenus, infravaloren la seva ciutadania.

Actualment ja tenim un passeig a la Diagonal, però està anul·lat per les motos aparcades, els ciclistes i la mala conservació. Que la racionalitzin i ressuscitarà amb una despesa ridícula en comparació amb obres faraòniques que paralitzaran la ciutat i les nostres butxaques malmeses.

Qui sigui veí de l’eixample o dels barris fronterers ho hauria de tenir clar: els automòbils que no passin per la Diagonal en un futur ho faran per algun altre lloc; i la única solució serà que s’habilitin més carrils d’altres carrers eliminant zones d’aparcament, estressant el seu entorn i omplint les voreres dels contenidors que hauran perdut la seva ubicació actual a la calçada.

Que els avis es preparin al gimnàs perquè, entre altres mesures, caldrà reduir el temps dels semàfors pels vianants arreu del centre per minimitzar el col·lapse que ens espera si l’Ajuntament se’n surt a la consulta.

Votaré C.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari La Vanguardia (06/05/2010):http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100506/53922378620.html

Suportant generadors

Per començar, demanar disculpes per l’abandonament del blog. Les activitats quotidianes em tenien desbordat.

El motiu del nou post és un fet per tots conegut, l’apagada de la ciutat de Barcelona. Concretament la solució precària que ha aplicat FECSA per proporcionar electricitat a la ciutadania d’aquest barri privilegiat que és el de la Sagrada Família (em centro en aquest perquè hi visc, però Gràcia, Horta o Sant Martí també han estat agraciats).

Després de fer estar a desenes de milers de persones sense electricitat durant dies per la negligència d’una companyia -privatitzada fa uns anys- i la deixadesa d’un grapat de polítics ineptes que ens governen, els habitants de Barcelona hem rebut un meravellós regal composat per 150 generadors de gasoil. Aquestes andròmines, a més d’electricitat, proporcionen una banda sonora contundent, una agradable bafarada de calor i unes quantes tones de gasos contaminants que en pocs dies convertiran les inversions en autobusos propulsats per gas natural, les bicis de disseny i la parida d’obligar-nos a circular a 80 Km/hora per autopista en absolutes inutilitats.

Tot seguit podeu veure unes quantes fotografies (aniré penjant-hi més) dels grups electrògens d’alta tecnologia que han proliferat com bolets a la ciutat i han assetjat completament el meu barri. Qui li ha tocat la loteria consistent en suportar un d’aquests aparells sota del seu balcó, us asseguro que se’n recorda de la família dels directius de FECSA, Red Eléctrica i del consistori en ple.

Imatges turístiques del monument més visitat de Catalunya.

El premi principal: quatre generadors en un tram de carrer!

Aquí només dos, però no cal ser envejosos. Total, al girar la cantonada hi ha el tercer.

Davant el col·legi Sagrada Família i el dels Maristes, perquè tothom comenci el curs amb alegria si al setembre encara funcionen. (Espero que les declaracions de les autoritats que asseguren que s'apagaran abans d'un mes siguin reals).

Salutacions des d’aquest núvol tòxic en la meravellosa Barcelona de disseny.