19 de febrer del 2008

Cal fer memòria abans d'anar a votar!

Per poder votar amb sentit cal no perdre la memòria. Per si de cas va bé recordar aquests vídeos i notícies que us relaciono. És recomanable mirar-se’ls tranquil·lament durant la jornada de reflexió. Espero poder ampliar la llista.

Ah, i no deixeu de passar-me links similars que us semblin intressants.


Rodríguez Zapatero: Compte amb els que volen fer content tothom, són poc de fiar…

http://es.youtube.com/watch?v=fEApVTGbsko&feature=related

I que no hi quedin dubtes...

http://es.youtube.com/watch?v=PrsyQ02FLRs&feature=related

Rajoy: El PP vol convertir la nostra llengua en un problema a Catalunya per guanyar vots a les espanyes. Després vol quedar bé...

http://es.youtube.com/watch?v=NVl6QkmRBIg&feature=related

Rajoy: Visca l’ecologisme!

Avui...
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/07/espana/1202388040.html

Fa Quatre dies…
http://es.youtube.com/watch?v=iENpwqNU9-I&feature=related


No oblidar mai:

La vergonya històrica de l’11-M.
A sobre, no els fa vergonya insultar a la Pilar Manjón.

Acebes:
http://es.youtube.com/watch?v=6gWiy1Gm-yA&feature=related

Teoria de la conspiració:
http://es.youtube.com/watch?v=o16Dwgbc8rk&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=6K3F1UqpYSg&feature=related

Guerra basada en mentides:
No hi ha pitjor crim que provocar una guerra per motius inconfesables. Com es poden justificar centenars de milers de morts? Quan es demanaran responsabilitats?

Aznar:
http://www.youtube.com/watch?v=J_q9Dt6vF40


Un dels majors desastres ecològics gestionat ‘de conya’ pel PP:

Prestige:
http://es.youtube.com/watch?v=yufb3dUWJSU&feature=related

18 de febrer del 2008

Comentaris sobre les properes eleccions generals

Sembla que les enquestes mostren que a Catalunya només pugen els partits estatals. Convergència es manté, suposo que per la fidelitat dels votants de sempre; votants patidors davant la tradicional incògnita de si pensen recolzar a qualsevol que guany a Espanya. En canvi, ERC pot baixar de manera catastròfica; és clar, per a que serveix a Madrid un partit que, encara que s’embolcalla amb l’estel·lada no és més que una crosa del PSC? El tripartit ‘montillero’ els identifica clarament en les seves poltrones com ho fa amb els passarells d’ICV-EuiA, que són la sucursal esquerranosa del PSC que aporta al govern català iniciatives –mai millor dit- tant interessants com fer-nos anar fins a Gavà a 80 km/h o dirigir als Mossos com una colla de hippies que no s’adonen de res.

Finalment, tota la dreta s’agrupa com sempre en el PP i els temorosos davant el papus feixista recolzen directament el PSC-PSOE per evitar la involució. El resultat és que les enquestes mostren un possible Congrés espanyol més bipartidista que mai.

El que em pregunto és si la gent té tanta mala memòria com per donar al PP la possibilitat de guanyar després de les bestieses que van fer durant la última legislatura Aznar. I crec que no, que la resposta és la mala gestió i la mala imatge del govern Zapatero que fins i tot amaga el que ha fet de positiu.

Els actius dels socialistes es troben en les lleis socials que han impulsat durant la legislatura, però crec que algunes iniciatives, com la del matrimoni homosexual o d’altres -definides com radicals pels seus contraris- no han estat la millor manera de mantenir el suport del votant centrista –de dreta o esquerra moderada- que no suporta la ideologia d’extrema dreta del PP però que, evidentment, no veu amb bons ulls les derives esquerranoses.

En canvi no veig que les negociacions amb ETA hagin perjudicat al PSOE, encara que les han gestionat de manera penosa. La gent sap que un tema com aquest se soluciona definitivament amb accions negociadores junt amb la lluita policial i que l’oposició del PP és merament partidista i de vergonyosa conveniència.

I aquest votant centrista és qui decideix les eleccions en les societats occidentals i se l’ha de fer estar mínimament còmode amb els seus governants. Per això, després de fer els penes, els socialistes han de mantenir la tensió anti-PP tal com Zapatero va reconèixer fora de micròfons- a l’entrevista d’en Gabilondo. És un pena que els sociatas de cuatro no sàpiguen ni tancar micros. Els dies següents la COPE fruïa mostrant la prova fefaent que el PSOE era el culpable de la crispació i del contuberni contra els peperos. Ridícul: els aznaristes es passen quatre anys mentint, creant mala maror, posant pals a les rodes de la pau i convertint el Congrés i el Senat en uns abocadors i a l’últim moment ha quedat gravat que en Zapatero diu “nos conviene la tensión”.

És que ningú se’n salva. Ara resulta que la sensació és que a CIU aquestes eleccions només l’interessen per bescanviar el suport a la presidència de Zapatero pel lliurament del govern de Catalunya a Mas. Una sociovergència? En Mas ja no recorda que la foto a la Moncloa no li va servir de res?

Com pot dir en Mas que a partir d’ara s’ha de respectar la llista més votada? I com governarà una llista més votada amb l’oposició de la majoria del parlament (a Catalunya o Espanya). Els hi han de fer un màster de funcionament de la democràcia parlamentària?

Però a qui votar? Doncs en el meu cas, després de recolzar al PSC en un vot clarament anti-PP el meu vot vull que serveixi per a que Catalunya influeixi a Madrid, i la única manera és aconseguir un grup parlamentari que decideixi qui governa. El possible escenari d’un empat total entre el PSOE i el PP, tant en percentatges com en escons, possibilita aquest escenari. I donat que ERC ha perdut per a mi qualsevol significació política, el que han de fer els de CIU es demostrar que tenen sentit de país realment i no només desig de poltrona ministerial. Després de no votar mai a en Pujol ara estic d’acord amb ell, no es pot recolzar un PP que ataca a Catalunya però si els socialistes necessiten a CIU que paguin; d'una manera realment favorable a Catalunya.

Demano disculpes

Bé, abans de res reconèixer que fa vergonya mantenir un bloc d’aquesta manera tant penosa. Millor dit, fa vergonya NO MANTENIR un bloc d’aquesta manera. Tinc una sèrie d’excuses per no haver penjat un post en mesos però no val la pena relatar-les.

En fi, demano disculpes a qui hi hagi accedit, si és que algú ho ha fet.

Espero no deixar-lo tant penjat a partir d’ara.

3 de setembre del 2007

Els Segadors versus Diada Montilla

Queden pocs dies per l’onze de setembre i en aquest país, ara força deprimit, s’ha de revifar la flama reivindicativa. Davant les declaracions del nostre president que ens renya per haver perdut el temps durant tants anys rere obsessions identitàries, haurem de buscar-li un sentit a aquest dia perquè no resulti només una bufonada.

Potser seria un bon dia per demanar-li que agafi els trastets i es dediqui a alguna cosa que el motivi més i sobretot seria una bona ocasió perquè els catalans trobem un líder més engrescador –cerca força difícil- ja que si el nostre propi president no té com a un dels seus eixos d’acció la defensa de la nostra identitat no se m’acudeix qui l’ha de tenir.

Per altra banda, per no quedar com uns passerells, eld d'ERC ens volen recordar que el seu recolzament a un president de l’executiva del PSOE és conjuntural i ens marquen el 2014 com a data pel referèndum d’autodeterminació. Que maco, per celebrar els 300 anys de la derrota catalana en la Guerra de Successió! I que encertat que es proposi per després de l’actual legislatura, no sigui que les poltrones trontollin. Cal no perdre el tren perquè això de les plataformes sobiranistes sembla que ja comença a posar nerviós a l’aparell republicà.

En fi, per acabar res millor que recordar Els Segadors, a veure si el nostre president se l’aprèn (si, si, té lletra, no com l’espanyol).

Per cert, el nostre himne prové de la Guerra de Separació (1640-1652) que començà amb la revolta dels segadors a Barcelona, fa bastant més de 300 anys, guerra que Portugal va aprofitar per independitzar-se mentre una part dels nostres territoris quedava sota sobirania francesa. Però això és una altra història.

Us penjo també la versió antiga perquè veieu que la nova és molt més suau encara que la critiquen per bel·licista. Així també veureu de que anava la història.


Versió de la cançò popular recopilada per Manuel Milà i Fontanals en el Romancerillo Catalan de 1853.

Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Segueu arran! Segueu arran,que la palla va cara! Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella: Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja veieu quina n’han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de 'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo, n’engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.
A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències.
A vista de tot això s’és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha, ja n’han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l’entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la mà dreta i l’esquerra:
On es vostre capità? On és vostre bandera?Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre:
Aquí és nostre capità, aquesta és nostre bandera. A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!


Himne actual

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

18 d’agost del 2007

El nivell dels polítics



- Encara que gran part de les nostres desgràcies venen de Madrid, els catalans tenim el que ens mereixem, votant a aquests polítics.
- Per...?
- No ho veus, són tots uns mediocres sense visió de país. Tenen el nivell intel·lectual més baix que la història recorda. Al segle passat les ments més brillants s’implicaven en liderar la nació. Ara aquests no entren en política, la deuen considerar un femer que degenera la persona.
- Tenim un pur funcionariat de baix nivell al govern i al Parlament?
- Exacte. Uns posen a un gestor de comunitat de veïns com a President, els altres renuncien al catalanisme a canvi de la poltrona i els que diuen que només pensen en Catalunya es van vendre l’Estatut per fer-se una foto a la Moncloa.
- Tant dolents són? I fora del nostre país?
- Home, a Espanya la cosa també està fatal. Has de comparar amb els països avançats.
- Com els Estats Units?
- Clar.
- Mmmmm... Doncs jo diria que allà mana un idiota amb una colla d’assessors feixistes que només defensen a les multinacionals. Crec que allà el nivell intel·lectual del govern tampoc dona per molt.
- I ara se’ls enfonsen els ponts per haver gastat els diners de les infraestructures en armament per matar iraquians.
- En fi... Els que governen Catalunya i Espanya són uns mediocres i els que governen el món uns criminals?
- ...
- Vols una altra birra?
- Si.

2 d’agost del 2007

Suportant generadors

Per començar, demanar disculpes per l’abandonament del blog. Les activitats quotidianes em tenien desbordat.

El motiu del nou post és un fet per tots conegut, l’apagada de la ciutat de Barcelona. Concretament la solució precària que ha aplicat FECSA per proporcionar electricitat a la ciutadania d’aquest barri privilegiat que és el de la Sagrada Família (em centro en aquest perquè hi visc, però Gràcia, Horta o Sant Martí també han estat agraciats).

Després de fer estar a desenes de milers de persones sense electricitat durant dies per la negligència d’una companyia -privatitzada fa uns anys- i la deixadesa d’un grapat de polítics ineptes que ens governen, els habitants de Barcelona hem rebut un meravellós regal composat per 150 generadors de gasoil. Aquestes andròmines, a més d’electricitat, proporcionen una banda sonora contundent, una agradable bafarada de calor i unes quantes tones de gasos contaminants que en pocs dies convertiran les inversions en autobusos propulsats per gas natural, les bicis de disseny i la parida d’obligar-nos a circular a 80 Km/hora per autopista en absolutes inutilitats.

Tot seguit podeu veure unes quantes fotografies (aniré penjant-hi més) dels grups electrògens d’alta tecnologia que han proliferat com bolets a la ciutat i han assetjat completament el meu barri. Qui li ha tocat la loteria consistent en suportar un d’aquests aparells sota del seu balcó, us asseguro que se’n recorda de la família dels directius de FECSA, Red Eléctrica i del consistori en ple.

Imatges turístiques del monument més visitat de Catalunya.

El premi principal: quatre generadors en un tram de carrer!

Aquí només dos, però no cal ser envejosos. Total, al girar la cantonada hi ha el tercer.

Davant el col·legi Sagrada Família i el dels Maristes, perquè tothom comenci el curs amb alegria si al setembre encara funcionen. (Espero que les declaracions de les autoritats que asseguren que s'apagaran abans d'un mes siguin reals).

Salutacions des d’aquest núvol tòxic en la meravellosa Barcelona de disseny.

12 de març del 2007

Mala gent

Després d’aquests dies que culminen la campanya del PP i dels mitjans de comunicació que li marquen la política a seguir, es treuen algunes conclusions que confirmen coses que ja sabíem, com el baix nivell al que es pot arribar en política.

Però la conclusió nova per a mi és que els dirigents del PP, que molts definirien com feixistes, carques, mentiders o molts altres adjectius, són simplement mala gent.

Perquè gent decent no muntaria una macromanifestació el dia abans de l’aniversari de l’11-M per eclipsar la commemoració d’un fet esgarrifós que afectà ciutadans espanyols i estrangers de totes les tendències. Les víctimes i els seus familiars són tant nombrosos que segur que n’hi ha de tots els colors polítics.

Hi ha coses vergonyoses com insultar a les víctimes de l'11-M perquè no combreguen amb els seus objectius, però encara és pitjor intentar obviar-les i fer que siguin invisibles. Realment per la cúpula actual del PP l’única conseqüència important de la massacre va ser la pèrdua de les eleccions.