Robatoris a la gent gran de Barcelona

Últimament es parla molt dels robatoris a turistes a Barcelona però el que no s’esmenta gaire és la xacra que representen els robatoris sistemàtics dels que són víctimes els ciutadans de la tercera edat.

Cada dia tinc notícies en el meu entorn de com roben als nostres avis els diners que acaben de reintegrar del seu compte bancari. Els assalten al carrer, al portal de casa, a l’ascensor o dins del seu propi domicili. Els delinqüents els segueixen al sortir de la seva entitat bancària i els enganyen, els intimiden o directament els agredeixen sense cap escrúpol.

Les conseqüències són desastroses per a les víctimes: greu problema econòmic (sovint els prenen la pensió per passar el mes), humiliació moral i seqüeles en la seva salut; tant a nivell físic com psicològic.

A la nostra ciutat es vigila amb cura quelcom tant poc transcendent com la zona blava mentre la negligència en seguretat del ciutadà és escandalosa. Les víctimes d’aquesta incompetència sempre són els més dèbils, els que haurien d’estar més protegits. La situació actual és indignant i calen mesures urgents.

Que la gent gran sigui víctima diària de robatoris no afecta la nostra valorada imatge exterior, però mostra greus deficiències en la suposada gran qualitat de vida de Barcelona. Les eleccions municipals serien una bona oportunitat perquè els avis es fessin valdre mitjançant el seu vot.

La reforma de la Diagonal i la ciutadania infravalorada

Després de veure l’anunci tendenciós de l’Ajuntament que, en teoria, ens convida a votar sobre la reforma de la Diagonal crec que el govern municipal té un problema amb els seus ciutadans. Ens ensenyen una Diagonal actual on el soroll no ens deixa sentir els actors que hi apareixen i una d’un futur bucòlic on les motos aparcades s’han esfumat per art de màgia de l’avinguda reformada. Si els governants municipals ens creuen tant ingenus, infravaloren la seva ciutadania.

Actualment ja tenim un passeig a la Diagonal, però està anul·lat per les motos aparcades, els ciclistes i la mala conservació. Que la racionalitzin i ressuscitarà amb una despesa ridícula en comparació amb obres faraòniques que paralitzaran la ciutat i les nostres butxaques malmeses.

Qui sigui veí de l’eixample o dels barris fronterers ho hauria de tenir clar: els automòbils que no passin per la Diagonal en un futur ho faran per algun altre lloc; i la única solució serà que s’habilitin més carrils d’altres carrers eliminant zones d’aparcament, estressant el seu entorn i omplint les voreres dels contenidors que hauran perdut la seva ubicació actual a la calçada.

Que els avis es preparin al gimnàs perquè, entre altres mesures, caldrà reduir el temps dels semàfors pels vianants arreu del centre per minimitzar el col·lapse que ens espera si l’Ajuntament se’n surt a la consulta.

Votaré C.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari La Vanguardia (06/05/2010):http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100506/53922378620.html

Ultimes notícies des d'Arenys

Hola a tothom,

Us passo informació d'última hora de gran importància:

En aquesta imatge d'agència podem veure tropes almogàves de la República Catalana Independent d'Arenys de Munt procedint a l'ocupació d'Arenys de Mar. La seva missió és aconseguir la imprescindible sortida al mar per a l'alliberament de les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Tot seguit procediran a la reconquesta dels ducats d'Atenes i Neopàtria, perquè ja se sap que aquests paios són una mica bèsties i si s'avorreixen pot passar qualsevol cosa.

Transmeto sincers agraïments del catalanisme al govern d'Espanya, PP i la fiscalia per haver aconseguit que una consulta privada de costellada, sense cap aplicació legal, hagi tingut repercussió mundial.

Equilibri en el tema de l'avortament

Donat que el govern vol utilitzar un tema tant sensible com l’avortament per crear una de les cortines de fum que necessita per amagar la situació econòmica actual i el moment polític tant delicat que travessa, vull fer referència d’un article sobre el tema del Sr. Antoni Puigverd a La Vanguadia.

Per fi he pogut llegir quelcom assenyat, fora de sectarismes, i que trobo força correcte. No podem caure en els radicalismes de gent que, per una banda, fa bandera de la religió i la moral per fer creure que tot és blanc i negre i negar la possibilitat de l’avortament en tots els casos però tampoc dels que, darrera de pancartes llibertàries o falsament feministes, volen assimilar un fet tant sensible ¡ traumàtic a extirpar-se una berruga.

Val la pena donar un cop d’ull: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090316/53660591238/aborto-hipocresia-y-ligereza.html#nuevoComent

Per fi alguna cosa interessant al PP!

Doncs no em refereixo al cas 'Watergate' de la Puerta del Sol, que té tela. Perquè per ara el que s'ha destapat és el que tots ens temíem: que es fa de tot per mantenir -i augmentar- el poder i sobretot usar els fons públics (pagats per tots els madrilenys en aquest cas) per xafardejar el que fa la competència. Quan s'aclareixi alguna cosa més, si mai s'aclareix, caldrà comentar-ho.

El que m'ha agradat és la fotografia impressionant de la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaria.

En el panorama actual el “look” dels polítics no m'atrau gaire: el Zapatero perd el carisma perquè ja estic fart de que em prengui el pèl, Rajoy no l'ha perdut perquè encara no l'ha trobat, Mas no el pot explotar perquè cada vegada pinta menys a Catalunya i Espanya i en Montilla... només resulta interessant quan té forma de Sergi Mas.

En fi, almenys la Soraya transmet unes quantes feromones. Potser si fessin servir la foto a la propera campanya de les generals acabaria votant al PP i tot... mmmm! Bé no, però milloraria el paisatge urbà.

(En resum, que volia penjar la foto.)

Apa, siau.

(Fotografia publicada al "Magazine" de "El Mundo" el 18/01/2009).

Bon Nadal

Hola, encara que el blog ha estat abandonat per motius aliens a la voluntat de l'autor, penjo la felicitació d'aquest any.

Bones festes a tothom!

Joan

Rèquiem pel Matí de Catalunya Ràdio

Fa un temps que el nostre país està perdent els elements que el feien fort i envejable arreu, com el prestigi econòmic i polític o la qualitat de vida. Em sembla clar que aquests elements que ens caracteritzaven s’estan deteriorant des de que una associació de trepes autoanomenats d’esquerres es van aliar per prendre el poder. Legítimament, cal dir-ho; no sóc com d’altres que no entenen la aritmètica electoral i parlamentària.

Ara resulta que també cau la llibertat d’expressió al mateix temps que l’orgull que molts teníem per uns mitjans públics de comunicació que eren exemple de pluralitat i rigor. Per fi els que es queixaven de la “crosta nacionalista" han aconseguit fer renunciar a Antoni Bassas, un perillós radical. Les últimes explicacions d’aquest afamat periodista em convencen de les motivacions purament polítiques de la seva defenestració, o diguem-ne la subtil manera de posar-lo entre l’espasa i la paret.

Podeu sentir la despedida d'Antoni Bassas en el següent fitxer:

-"El Matí de Catalunya Ràdio", Catalunya Ràdio, 18/07/2008-

Si el programa líder en audiència a Catalunya i paradigma de la ràdio de qualitat (rigorosa, divulgativa, plural, amena, cultural...) se sacrifica perquè disgusta a alguns elements del govern, ja estem caient en un pou negre, molt negre.

Mentre fa anys em considerava d’esquerres, ja fa temps que l’esquerra catalana ha fet tot el possible perquè no m’hi senti gens identificat. Accions com aquesta censura, només em fa pensar en les activitats més rebutjables del totalitarisme d’esquerres -que encara que romàntic, verd i tot el que es vulgui no deixa de ser igualment vomitiu que el feixista-: el control de la informació.

És veritat que la dreta també ha volgut manipular els mitjans -només cal recordar la TVE del PP- però el que m’enerva de l’esquerra és que presumeixi de garant de la llibertat i la democràcia en aquests àmbits. I parlant a nivell espanyol estaria d’acord en que el programa "59 Segons" de TVE és un exemple de pluralitat, però les prebendes a Cuatro, La Sexta i Mediapro són una descarada articulació d’un poder mediàtic desmesurat.

En fi, estimat Bassas, que tinguis molta sort i tant de bo et pugui escoltar/veure/llegir en el mitjà que creguis convenient.

________________________________________________

Publicació del text a Cartes al Director del diari AVUI (20/07/2008):
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0720/080720diari004.pdf