Els Segadors versus Diada Montilla

Queden pocs dies per l’onze de setembre i en aquest país, ara força deprimit, s’ha de revifar la flama reivindicativa. Davant les declaracions del nostre president que ens renya per haver perdut el temps durant tants anys rere obsessions identitàries, haurem de buscar-li un sentit a aquest dia perquè no resulti només una bufonada.

Potser seria un bon dia per demanar-li que agafi els trastets i es dediqui a alguna cosa que el motivi més i sobretot seria una bona ocasió perquè els catalans trobem un líder més engrescador –cerca força difícil- ja que si el nostre propi president no té com a un dels seus eixos d’acció la defensa de la nostra identitat no se m’acudeix qui l’ha de tenir.

Per altra banda, per no quedar com uns passerells, eld d'ERC ens volen recordar que el seu recolzament a un president de l’executiva del PSOE és conjuntural i ens marquen el 2014 com a data pel referèndum d’autodeterminació. Que maco, per celebrar els 300 anys de la derrota catalana en la Guerra de Successió! I que encertat que es proposi per després de l’actual legislatura, no sigui que les poltrones trontollin. Cal no perdre el tren perquè això de les plataformes sobiranistes sembla que ja comença a posar nerviós a l’aparell republicà.

En fi, per acabar res millor que recordar Els Segadors, a veure si el nostre president se l’aprèn (si, si, té lletra, no com l’espanyol).

Per cert, el nostre himne prové de la Guerra de Separació (1640-1652) que començà amb la revolta dels segadors a Barcelona, fa bastant més de 300 anys, guerra que Portugal va aprofitar per independitzar-se mentre una part dels nostres territoris quedava sota sobirania francesa. Però això és una altra història.

Us penjo també la versió antiga perquè veieu que la nova és molt més suau encara que la critiquen per bel·licista. Així també veureu de que anava la història.

Versió de la cançò popular recopilada per Manuel Milà i Fontanals en el Romancerillo Catalan de 1853.

Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Segueu arran! Segueu arran,que la palla va cara! Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella: Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja veieu quina n’han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de 'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo, n’engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.
A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències.
A vista de tot això s’és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha, ja n’han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l’entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la mà dreta i l’esquerra:
On es vostre capità? On és vostre bandera?Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre:
Aquí és nostre capità, aquesta és nostre bandera. A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!

Himne actual

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!