Fa un temps que el nostre país està perdent els elements que el feien fort i envejable arreu, com el prestigi econòmic i polític o la qualitat de vida. Em sembla clar que aquests elements que ens caracteritzaven s’estan deteriorant des de que una associació de trepes autoanomenats d’esquerres es van aliar per prendre el poder. Legítimament, cal dir-ho; no sóc com d’altres que no entenen la aritmètica electoral i parlamentària.
Ara resulta que també cau la llibertat d’expressió al mateix temps que l’orgull que molts teníem per uns mitjans públics de comunicació que eren exemple de pluralitat i rigor. Per fi els que es queixaven de la “crosta nacionalista" han aconseguit fer renunciar a Antoni Bassas, un perillós radical. Les últimes explicacions d’aquest afamat periodista em convencen de les motivacions purament polítiques de la seva defenestració, o diguem-ne la subtil manera de posar-lo entre l’espasa i la paret.
Podeu sentir la despedida d'Antoni Bassas en el següent fitxer:
-"El Matí de Catalunya Ràdio", Catalunya Ràdio, 18/07/2008-
Si el programa líder en audiència a Catalunya i paradigma de la ràdio de qualitat (rigorosa, divulgativa, plural, amena, cultural...) se sacrifica perquè disgusta a alguns elements del govern, ja estem caient en un pou negre, molt negre.
Mentre fa anys em considerava d’esquerres, ja fa temps que l’esquerra catalana ha fet tot el possible perquè no m’hi senti gens identificat. Accions com aquesta censura, només em fa pensar en les activitats més rebutjables del totalitarisme d’esquerres -que encara que romàntic, verd i tot el que es vulgui no deixa de ser igualment vomitiu que el feixista-: el control de la informació.
És veritat que la dreta també ha volgut manipular els mitjans -només cal recordar la TVE del PP- però el que m’enerva de l’esquerra és que presumeixi de garant de la llibertat i la democràcia en aquests àmbits. I parlant a nivell espanyol estaria d’acord en que el programa "59 Segons" de TVE és un exemple de pluralitat, però les prebendes a Cuatro, La Sexta i Mediapro són una descarada articulació d’un poder mediàtic desmesurat.
En fi, estimat Bassas, que tinguis molta sort i tant de bo et pugui escoltar/veure/llegir en el mitjà que creguis convenient.
________________________________________________
Publicació del text a Cartes al Director del diari AVUI (20/07/2008):
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0720/080720diari004.pdf
1 comentari:
Volia pensar que hi havia un xic d'esperança en aquest país després de veure que en Bassas seguia al capdavant del Mati de Catalunya Ràdio tot i la crosta i les veleitats del poder tripartit. Però al final poden amb tot, inclós el programa líder d'audiència i opinió de Catalunya. Espero que RAC1 faci un fitxatge de campanetes i en Bassas segueixi el camí obert per en Basté i en Clapés.
Publica un comentari a l'entrada