Els Segadors versus Diada Montilla

Queden pocs dies per l’onze de setembre i en aquest país, ara força deprimit, s’ha de revifar la flama reivindicativa. Davant les declaracions del nostre president que ens renya per haver perdut el temps durant tants anys rere obsessions identitàries, haurem de buscar-li un sentit a aquest dia perquè no resulti només una bufonada.

Potser seria un bon dia per demanar-li que agafi els trastets i es dediqui a alguna cosa que el motivi més i sobretot seria una bona ocasió perquè els catalans trobem un líder més engrescador –cerca força difícil- ja que si el nostre propi president no té com a un dels seus eixos d’acció la defensa de la nostra identitat no se m’acudeix qui l’ha de tenir.

Per altra banda, per no quedar com uns passerells, eld d'ERC ens volen recordar que el seu recolzament a un president de l’executiva del PSOE és conjuntural i ens marquen el 2014 com a data pel referèndum d’autodeterminació. Que maco, per celebrar els 300 anys de la derrota catalana en la Guerra de Successió! I que encertat que es proposi per després de l’actual legislatura, no sigui que les poltrones trontollin. Cal no perdre el tren perquè això de les plataformes sobiranistes sembla que ja comença a posar nerviós a l’aparell republicà.

En fi, per acabar res millor que recordar Els Segadors, a veure si el nostre president se l’aprèn (si, si, té lletra, no com l’espanyol).

Per cert, el nostre himne prové de la Guerra de Separació (1640-1652) que començà amb la revolta dels segadors a Barcelona, fa bastant més de 300 anys, guerra que Portugal va aprofitar per independitzar-se mentre una part dels nostres territoris quedava sota sobirania francesa. Però això és una altra història.

Us penjo també la versió antiga perquè veieu que la nova és molt més suau encara que la critiquen per bel·licista. Així també veureu de que anava la història.

Versió de la cançò popular recopilada per Manuel Milà i Fontanals en el Romancerillo Catalan de 1853.

Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Segueu arran! Segueu arran,que la palla va cara! Segueu arran!

Lo gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella: Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja veieu quina n’han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de 'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo, n’engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra.
A presència dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències.
A vista de tot això s’és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha, ja n’han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l’entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la mà dreta i l’esquerra:
On es vostre capità? On és vostre bandera?Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre:
Aquí és nostre capità, aquesta és nostre bandera. A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra!

Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran!

Himne actual

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

El nivell dels polítics

- Encara que gran part de les nostres desgràcies venen de Madrid, els catalans tenim el que ens mereixem, votant a aquests polítics.
- Per...?
- No ho veus, són tots uns mediocres sense visió de país. Tenen el nivell intel·lectual més baix que la història recorda. Al segle passat les ments més brillants s’implicaven en liderar la nació. Ara aquests no entren en política, la deuen considerar un femer que degenera la persona.
- Tenim un pur funcionariat de baix nivell al govern i al Parlament?
- Exacte. Uns posen a un gestor de comunitat de veïns com a President, els altres renuncien al catalanisme a canvi de la poltrona i els que diuen que només pensen en Catalunya es van vendre l’Estatut per fer-se una foto a la Moncloa.
- Tant dolents són? I fora del nostre país?
- Home, a Espanya la cosa també està fatal. Has de comparar amb els països avançats.
- Com els Estats Units?
- Clar.
- Mmmmm... Doncs jo diria que allà mana un idiota amb una colla d’assessors feixistes que només defensen a les multinacionals. Crec que allà el nivell intel·lectual del govern tampoc dona per molt.
- I ara se’ls enfonsen els ponts per haver gastat els diners de les infraestructures en armament per matar iraquians.
- En fi... Els que governen Catalunya i Espanya són uns mediocres i els que governen el món uns criminals?
- ...
- Vols una altra birra?
- Si.

Suportant generadors

Per començar, demanar disculpes per l’abandonament del blog. Les activitats quotidianes em tenien desbordat.

El motiu del nou post és un fet per tots conegut, l’apagada de la ciutat de Barcelona. Concretament la solució precària que ha aplicat FECSA per proporcionar electricitat a la ciutadania d’aquest barri privilegiat que és el de la Sagrada Família (em centro en aquest perquè hi visc, però Gràcia, Horta o Sant Martí també han estat agraciats).

Després de fer estar a desenes de milers de persones sense electricitat durant dies per la negligència d’una companyia -privatitzada fa uns anys- i la deixadesa d’un grapat de polítics ineptes que ens governen, els habitants de Barcelona hem rebut un meravellós regal composat per 150 generadors de gasoil. Aquestes andròmines, a més d’electricitat, proporcionen una banda sonora contundent, una agradable bafarada de calor i unes quantes tones de gasos contaminants que en pocs dies convertiran les inversions en autobusos propulsats per gas natural, les bicis de disseny i la parida d’obligar-nos a circular a 80 Km/hora per autopista en absolutes inutilitats.

Tot seguit podeu veure unes quantes fotografies (aniré penjant-hi més) dels grups electrògens d’alta tecnologia que han proliferat com bolets a la ciutat i han assetjat completament el meu barri. Qui li ha tocat la loteria consistent en suportar un d’aquests aparells sota del seu balcó, us asseguro que se’n recorda de la família dels directius de FECSA, Red Eléctrica i del consistori en ple.

Imatges turístiques del monument més visitat de Catalunya.

El premi principal: quatre generadors en un tram de carrer!

Aquí només dos, però no cal ser envejosos. Total, al girar la cantonada hi ha el tercer.

Davant el col·legi Sagrada Família i el dels Maristes, perquè tothom comenci el curs amb alegria si al setembre encara funcionen. (Espero que les declaracions de les autoritats que asseguren que s'apagaran abans d'un mes siguin reals).

Salutacions des d’aquest núvol tòxic en la meravellosa Barcelona de disseny.

Mala gent

Després d’aquests dies que culminen la campanya del PP i dels mitjans de comunicació que li marquen la política a seguir, es treuen algunes conclusions que confirmen coses que ja sabíem, com el baix nivell al que es pot arribar en política.

Però la conclusió nova per a mi és que els dirigents del PP, que molts definirien com feixistes, carques, mentiders o molts altres adjectius, són simplement mala gent.

Perquè gent decent no muntaria una macromanifestació el dia abans de l’aniversari de l’11-M per eclipsar la commemoració d’un fet esgarrifós que afectà ciutadans espanyols i estrangers de totes les tendències. Les víctimes i els seus familiars són tant nombrosos que segur que n’hi ha de tots els colors polítics.

Hi ha coses vergonyoses com insultar a les víctimes de l'11-M perquè no combreguen amb els seus objectius, però encara és pitjor intentar obviar-les i fer que siguin invisibles. Realment per la cúpula actual del PP l’única conseqüència important de la massacre va ser la pèrdua de les eleccions.

Nàusea

Avui ha començat el judici dels atemptats de l'11-M i no se m’ha ocorregut altre cosa que escoltar un parell de cops l’emissora COPE. No es que l’escolti gaire, però seria molta casualitat que només la sintonitzi quan les audicions tenen un element reiteratiu que consisteix en la mentida sistemàtica i la crítica insultant al govern socialista de l’estat. No sóc un fan d’aquest govern, però les opinions d’aquesta emissora de la Conferència Episcopal provoquen la nàusea.

I la tombarella de ventre era avui massa greu -he de reconèixer que de vegades pot ser divertida per ridícula- perquè avui jugava amb els sentiments del afectats per l’atemptat.

L’anàlisi bàsic del discurs era el dubte sobre l’autoria dels atemptats fins al punt d’entrevistar un familiar d’un assassinat que reconeixia que no odiava als acusats perquè potser no eren els culpables de la matança. Es la mostra de com el bombardeig mediàtic no té recança en manipular les víctimes d’un crim tant execrable.

Em semblaria increïble, però ara veig que aquest individus d’extrema dreta, al mateix temps que exigeixen que altres terroristes compleixin penes íntegres, s’alegrarien que uns criminals sense escrúpols sortissin lliures per falta de proves si això els servís per poder continuar amb les seves elucubracions que emboliquen socialistes, policies (de l’època del govern Aznar) i etarres en una conspiració paranoica.

Encara que la COPE i companyia declaren que el judici pot fer aflorar la veritat, siguin quines siguin les seves conclusions, sempre trobaran la manera que la seva mentida sigui la única explicació admissible.

Desencís catalanista

Com molts temíem, el nou tripartit s’està mostrant claudicant davant els atacs a les competències del nostre govern i en la defensa dels drets i les reivindicacions nacionals.

I els fets corroboren el que es veia venir perquè segueixen la pura lògica. Com sinó havia d’actuar el 'govern d’entesa'? El formen un PSC, que eludeix l’enfrontament amb el PSOE al estar dominat per l’aparell del president Montilla, una Iniciativa que actua com comparsa –els seus líders ja havien avisat de com actuarien- i una Esquerra, que amb el ridícul que va fer l'anterior legislatura, pràcticament no piula perquè ningú pugui qüestionar la seva capacitat de ser partit de govern.

Crec que a molts catalans s'els posen els pèls de punta quan es qüestiona un tema tant important com la 'immersió lingüística' i la Generalitat no es posa en peu de guerra al moment i sense fissures.

Davant d’aquest marasme polític, CIU es vol mostrar com a únic defensor del poble català però ho fa sense convicció perquè se sap desprestigiat pel seu pacte amb Zapatero, que diluïa l'Estatut a canvi d’assegurar-se governar. Tots sabíem que l'Estatut aprovat al Parlament es rebaixaria, però la percepció va ser força penosa. A sobre la jugada va resultar inútil davant la capacitat maquiavèl·lica de Pepe Montilla. I vull aclarir que no el defineixo com a maquiavèl·lic en sentit pejoratiu sinó reconeixent el seu domini dels camins per arribar al poder.

CIU i Esquerra s’ataquen mútuament però saben que ambdós són culpables de la situació per ser incapaços de formar govern junts, posant per davant els interessos de partit als de país.

En definitiva, molts catalanistes –de diferent grau o tendència- tenim per primera vegada la desagradable sensació de que la Generalitat no està actuant com a govern de la nostra nació sinó com a gestor de comunitat autònoma.

L'Eisenhower davant Iran

Hola,

Fa setmanes que hi ha sospites d’un possible atac dels EUA contra l'Iran amb l’excusa del perillós desenvolupament de tecnologia nuclear per part del país dels Aiatol·làs. Semblarien sospites sense lògica, ja que prou feina tenen els americans a l'Irak, però coneixent el passat recent tot és possible. Fa uns mesos que a la zona hi ha el grup de combat del portaavions Eisenhower i ara hi ha arribat un altre.

Davant aquesta nova possibilitat de guerra i de milers de noves víctimes de les multinacionals de la indústria i el petroli, és adequat fer atenció a aquest text de 1961 relacionat d'alguna manera amb el portaavions d'abans:

"En els consells de govern, hem de guardar-nos de l’obtenció d’influència il·lícita, ja sigui per activa o passiva, per part del complex militar-industrial. El potencial pel desastrós creixement del poder il·legítim existeix i persistirà.

No hem de permetre mai que el pes d’aquesta combinació posi en risc les nostres llibertats o els nostres processos democràtics. No hem de donar res com a garantit, només la ciutadania ben informada i vigilant pot imposar l’adequat encaix de la immensa maquinària industrial i militar de defensa amb els nostres mètodes pacífics i els nostres objectius. Així la seguretat i la llibertat podran prosperar juntes."

Va ser una visió correcta del que passaria les següents dècades a Vietnam o Nicaragua i que ha arribat a la seva màxima expressió a l'Irak. I no és tracta del discurs de cap pacifista ni del líder de cap ONG sinó de part del discurs de comiat del president Dwight D. Eisenhower ("Ike").

Aquest senyor abans d’arribar a president dels Estats Units (entre 1953 i 1961) va ser el Comandant Suprem de les forces aliades al Front Occidental durant la Segona Guerra Mundial (La última guerra justa?). Com a contrapartida, el president actual que ha portat a la joventut del seu país a Irak en una guerra il·legal amb centenars de milers de morts, va destacar per haver aconseguit 'escaquejar-se' d’anar a Vietnam servint a la Guàrdia Nacional de Texas i per llicenciar-se abans de temps per anar a examinar-se.

N’hi ha per reflexionar, oi?

Joan Dissident

Okupes i tinentes d'alcalde

Impresionants les declaracions de la senyora Mayol de fa uns dies. Reconforta sentir-les mentre estàs treballant i fent números per pagar la hipoteca:

La Vanguàrdia. 18/01/07

Barcelona. (EFE).- La tercera teniente de alcalde del ayuntamiento de Barcelona, Imma Mayol (ICV), se ha mostrado hoy favorable de despenalizar la ocupación de inmuebles deshabitados y regularla por la vía civil.En declaraciones a Catalunya Ràdio, Imma Mayol ha calificado de "error" que la ocupación se regule por el Código Penal en vez de hacerlo por la vía civil y ha asegurado que no hay "un único movimiento okupa".(…)Imma Mayol también ha afirmado que no ve "tan grave" que se pueda hacer un "uso social" de espacios e inmuebles que están vacíos desde hace tiempo "si se hace en condiciones" y no generan problemas de convivencia.

Salutacions!

Hola a tothom!

Benvinguts al meu blog.

Espero que no sigui insuportable i que el visiteu alguna vegada més.

No espereu filosofia d'alt nivell, només opinions sobre l'actualitat o altres temes que em motiven. Potser no interessin a ningú, però així són els blogs.

Us prego que si algun text o dibuix mereix el vostre comentari me l'envieu, m'encantarà poder llegir-lo i compartir-lo.

Una abraçada.

Joan Dissident