6 de febrer del 2007

L'Eisenhower davant Iran

Hola,

Fa setmanes que hi ha sospites d’un possible atac dels EUA contra l'Iran amb l’excusa del perillós desenvolupament de tecnologia nuclear per part del país dels Aiatol·làs. Semblarien sospites sense lògica, ja que prou feina tenen els americans a l'Irak, però coneixent el passat recent tot és possible. Fa uns mesos que a la zona hi ha el grup de combat del portaavions Eisenhower i ara hi ha arribat un altre.

Davant aquesta nova possibilitat de guerra i de milers de noves víctimes de les multinacionals de la indústria i el petroli, és adequat fer atenció a aquest text de 1961 relacionat d'alguna manera amb el portaavions d'abans:

"En els consells de govern, hem de guardar-nos de l’obtenció d’influència il·lícita, ja sigui per activa o passiva, per part del complex militar-industrial. El potencial pel desastrós creixement del poder il·legítim existeix i persistirà.

No hem de permetre mai que el pes d’aquesta combinació posi en risc les nostres llibertats o els nostres processos democràtics. No hem de donar res com a garantit, només la ciutadania ben informada i vigilant pot imposar l’adequat encaix de la immensa maquinària industrial i militar de defensa amb els nostres mètodes pacífics i els nostres objectius. Així la seguretat i la llibertat podran prosperar juntes."

Va ser una visió correcta del que passaria les següents dècades a Vietnam o Nicaragua i que ha arribat a la seva màxima expressió a l'Irak. I no és tracta del discurs de cap pacifista ni del líder de cap ONG sinó de part del discurs de comiat del president Dwight D. Eisenhower ("Ike").

Aquest senyor abans d’arribar a president dels Estats Units (entre 1953 i 1961) va ser el Comandant Suprem de les forces aliades al Front Occidental durant la Segona Guerra Mundial (La última guerra justa?). Com a contrapartida, el president actual que ha portat a la joventut del seu país a Irak en una guerra il·legal amb centenars de milers de morts, va destacar per haver aconseguit 'escaquejar-se' d’anar a Vietnam servint a la Guàrdia Nacional de Texas i per llicenciar-se abans de temps per anar a examinar-se.

N’hi ha per reflexionar, oi?

Joan Dissident

1 comentari:

Anònim ha dit...

Realment hem avançat en el temps?
Faig una reflexió comparant amb altres èpoques... i el resultant, segons el meu punt de vista, es que hi han coses que no canvien!

Des de la Edat Mitjana tot això ja passava, canvia noms, també canvia càrrecs i obtens lo mateix!!
Les petroleres i la industria armamentística (abans burgesia), aquests suggereixen al president Bush (abans rei), per als seus propis objectius...

La classe obrera es la única classe que es mante tal qual! D’acord que ara tenim ensenyament, sanitat i llibertats: tenim ensenyament perquè necessiten personal especialitzat (més rendiment en la producció), tenim sanitat per que puguem rendir més i tenim llibertat per anar amb el burges que vulguem. Però acabem treballant per algun burges, directa o indirectament. Ja se que falta un esglaó en la cadena, els artesans i comerciants, però tard o hora arribes al burgesos.
Ah! –referen a la primera reflexió del blog- els treballadors tenim habitatge, i aquest pertany al banc (un altre burges)...

La societat no ha canviat. La informació –no la de la premsa rosa- és poder, perquè et permet fer aliances estratègiques en el moment i la persona més adequat. Els “burgesos” son els que tenen aquesta informació (i si no, la compra) i juguen amb aquesta.

Com diu Bruce Lee.... si pots ser burges no siguis treballador!

Apali!
Anonim