Nàusea

Avui ha començat el judici dels atemptats de l'11-M i no se m’ha ocorregut altre cosa que escoltar un parell de cops l’emissora COPE. No es que l’escolti gaire, però seria molta casualitat que només la sintonitzi quan les audicions tenen un element reiteratiu que consisteix en la mentida sistemàtica i la crítica insultant al govern socialista de l’estat. No sóc un fan d’aquest govern, però les opinions d’aquesta emissora de la Conferència Episcopal provoquen la nàusea.

I la tombarella de ventre era avui massa greu -he de reconèixer que de vegades pot ser divertida per ridícula- perquè avui jugava amb els sentiments del afectats per l’atemptat.

L’anàlisi bàsic del discurs era el dubte sobre l’autoria dels atemptats fins al punt d’entrevistar un familiar d’un assassinat que reconeixia que no odiava als acusats perquè potser no eren els culpables de la matança. Es la mostra de com el bombardeig mediàtic no té recança en manipular les víctimes d’un crim tant execrable.

Em semblaria increïble, però ara veig que aquest individus d’extrema dreta, al mateix temps que exigeixen que altres terroristes compleixin penes íntegres, s’alegrarien que uns criminals sense escrúpols sortissin lliures per falta de proves si això els servís per poder continuar amb les seves elucubracions que emboliquen socialistes, policies (de l’època del govern Aznar) i etarres en una conspiració paranoica.

Encara que la COPE i companyia declaren que el judici pot fer aflorar la veritat, siguin quines siguin les seves conclusions, sempre trobaran la manera que la seva mentida sigui la única explicació admissible.